Diferència entre les revisions de "Antiga Casa de la Ciutat (Valéncia)"
(Text reemplaça - 'la ubicació' a 'l'ubicació') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
En el [[sigle XIX]] l'edifici, sense haver patit noves restauracions des del [[sigle XVI]], començà a amenaçar ruïna, per lo que les autoritats municipals de l'época prengueren la lamentable decisió de enderrocar-lo i no de rehabilitar-lo. Despuix de diverses delliberacions, prengueren la decisió de traslladar la Casa de la Ciutat a la Casa d’Ensenyança de chiquetes que havia instituït el sigle anterior l'arquebisbe Mayoral, en l'ubicació que coneixem actualment. | En el [[sigle XIX]] l'edifici, sense haver patit noves restauracions des del [[sigle XVI]], començà a amenaçar ruïna, per lo que les autoritats municipals de l'época prengueren la lamentable decisió de enderrocar-lo i no de rehabilitar-lo. Despuix de diverses delliberacions, prengueren la decisió de traslladar la Casa de la Ciutat a la Casa d’Ensenyança de chiquetes que havia instituït el sigle anterior l'arquebisbe Mayoral, en l'ubicació que coneixem actualment. | ||
| − | D'est edifici nos han arribat unes poques litografies realisades en el sigle XIX, i que deixen vore la seua extraordinària alçada, en comparar-lo en la torre del veí Palau de la Generalitat que també apareix dibuixat. | + | D'est edifici nos han arribat unes poques litografies realisades en el sigle XIX, i que deixen vore la seua extraordinària alçada, en comparar-lo en la torre del veí Palau de la Generalitat que també apareix dibuixat. |
[[Categoria:Valéncia]] | [[Categoria:Valéncia]] | ||
Última revisió del 09:55 25 oct 2024
La Casa de la Ciutat, o lo que hui nomenaríem Ajuntament, se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat.
Esta Casa de la Ciutat, construïda a principis del sigle XIV, va ser en realitat la segona que tingué Valéncia, ya que Jaume I va concedir cases i privilegi per a construir la primera d'elles al costat de l'actual plaça de l'Almoina, en el que havia estat el cor de la Valéncia romana i musulmana. Pero només unes décades més tart, degut al creiximent i l'importància que anava adquirint la ciutat, el rei Jaume II va autorisar la seua construcció al costat de la plaça de la Seu.
Aquell nou ajuntament de la ciutat, finalisat en l'any 1342 en estil gòtic, era un edifici de planta rectangular de tres altures i rematat en els seus extrems per dos torres quadrangulars en terrats i adorns de boles. El primer pis de la frontera principal presentava un gran balcó corregut realisat en forja, al que s'obrien quatre portes o finestres. La frontera principal donava a l'actual carrer de Cavallers, mentres que la frontera posterior donava a l'ctual carrer Baylia.
L'edifici va albergar moltes dependències com ara les sales dels Jurats de la ciutat (la Sala del Consell), la d'escrivania, la dels tribunals dels justícies criminal i civil, la del Mestre Racional, la d'archius, la dels administradors d'imposts, una presó d'hòmens i dones, oficines de notaries i una Capella.
Un extraordinari edifici d'estructura gòtica, posteriorment remodelat en renaixentista, que tenia una frontera prou semblant a la de l'actual Palau de la Generalitat.
En l'any 1423 la gran Sala del Consell va patir un incendi que la cremà en part. Despuix de ser reconstruïda, en l'any 1586 l'edifici va patir un atre incendi, en este cas provocat pels presos que es trobaven en els calabossos situats en la planta baixa. Este incendi va ser important, lo que obligà a realisar-li una profunda reconstrucció que li va donar el seu aspecte exterior renaixentista.
En el sigle XIX l'edifici, sense haver patit noves restauracions des del sigle XVI, començà a amenaçar ruïna, per lo que les autoritats municipals de l'época prengueren la lamentable decisió de enderrocar-lo i no de rehabilitar-lo. Despuix de diverses delliberacions, prengueren la decisió de traslladar la Casa de la Ciutat a la Casa d’Ensenyança de chiquetes que havia instituït el sigle anterior l'arquebisbe Mayoral, en l'ubicació que coneixem actualment.
D'est edifici nos han arribat unes poques litografies realisades en el sigle XIX, i que deixen vore la seua extraordinària alçada, en comparar-lo en la torre del veí Palau de la Generalitat que també apareix dibuixat.