Diferència entre les revisions de "Tristan Tzara"
m (→Biografia) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]] | [[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]] | ||
| − | '''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment. | + | '''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el [[16 d'abril]] de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment. |
==Biografia== | ==Biografia== | ||
Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]]. | Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]]. | ||
| − | El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers | + | El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers texts Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista. |
| − | Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta | + | Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta época data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]). |
| − | A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; | + | A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]). |
| − | Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en | + | Faltà en [[decembre]] de l'any [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París. |
| − | ==Obres== | + | == Obres == |
* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]] | * ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]] | ||
* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]] | * ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]] | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* ''El fruit permés'' [[1947]] | * ''El fruit permés'' [[1947]] | ||
* ''La rosa i el gos'' [[1958]] | * ''La rosa i el gos'' [[1958]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Tristan Tzara}} | {{Commonscat|Tristan Tzara}} | ||
Última revisió del 17:40 22 oct 2024
Tristan Tzara, naixcut en el municipi de Moineşti, comarca de Bacau (Romania) el 16 d'abril de 1896, fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en França. És conegut principalment per ser el fundador del moviment dadaista, escrivint primer en Zurich i més tart en París els primers manifestos del moviment.
Biografia[editar | editar còdic]
Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment Dada, que fundà junt en atres artistes com Hans Arp o Hugo Ball, una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del surrealisme.
El moviment dadaista s'originà en Zurich, durant la I Guerra Mundial; Tzara escribí els primers texts Dadá — La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", 1916) i Vingt-cinq poèmes ("Vint-i-cinc Poemes", 1918), aixina com els manifests del moviment: Sept manifestes Dada ("Set manifests Dadà", 1924). En París organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'épater le bourgeois, "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.
Cap a finals de l'any 1929 s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'André Breton, Louis Aragon i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació marxista. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'escritura automàtica, entre ells el collage i el cadàver exquisit. D'esta época data el seu llibre L'Homme approximatif ("L'home aproximat", 1931).
A lo llarc de la II Guerra Mundial s'incorporà a la resistencia francesa; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any 1947, s'afilià al Partit Comuniste Francés. La seua militància s'estendria fins al 1956, quan, a raïl de l'invasió d'Hongria per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen Parler seul ("Parlar a soles", 1950) i La face intérieure ("El rostre interior", 1953).
Faltà en decembre de l'any 1963 en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.
Obres[editar | editar còdic]
- La primera aventura celestial del senyor Antipirina 1916
- Vint-i-cinc poemes 1918
- Primer manifest dadà 1918
- L'antología dadà. Obra col·lectiva 1919
- Set manifestos dadà 1924
- Sobre els nostres pardals 1929
- L'home aproximat 1931, publicat en valencià com a: L'home aproximatiu, traducció de Vicent Alonso, Gregal Llibres, Valencia, 1986
- A on beuen els llops 1933
- Migdies guanyats 1939
- El surrealisme i la posguerra. Conferèncias sobre el surrealisme
- A l'ínterin 1946
- La fugida 1947
- El fruit permés 1947
- La rosa i el gos 1958
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tristan Tzara.
- Siete Set manifestos dadà (espanyol)