Diferència entre les revisions de "José Pellicer Gandía"
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM. | La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM. | ||
| − | ( | + | Davant l'imminent derrota de la [[II República espanyola|República]], es va negar a abandonar [[Espanya]] i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de [[1942]]. |
| + | |||
| + | José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta. | ||
| + | |||
| + | Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els anys 30 del [[sigle XX]] fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista [[Coral Pellicer]]. Durant la seua estància en la [[presó Modelo de Valéncia]], Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés. | ||
| + | |||
| + | == La Columna de Ferro == | ||
| + | |||
| + | La Columna de Ferro va colaborar en els llauradors de les poblacions en les que es va desplegar, mostrant-los la manera de ser lliures. Les primeres experiències de comunisme llibertari varen tindre lloc a la calor del combat dels milicians (front de Terol). Més que cap atra, ni tan sols la [[Columna Durruti]], la Columna de Ferro va actuar al mateix temps com a milícia de guerra i com a organisació revolucionària: va alçar actes de les seues assamblees, va publicar un diari ''Línea de Fuego'' (''Llínea de Fòc'', en valencià), va publicar manifests i va llançar comunicats, per a explicar les seues accions en la retaguàrdia i justificar els seus moviments i les seues decisions davant els treballadors i els llauradors. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 14:49 22 oct 2024
José Pellicer Gandía (Grau de Valéncia, Valéncia, 27 d'abril de 1912 - Paterna, 8 de juny de 1942), fon un militant anarquiste i anarcosindicaliste que fon fusilat pel franquisme.
Conegut sobretot per ser el fundador de la Columna de Ferro durant la guerra civil espanyola. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».
Biografia
Naixcut en l'any 1912 en el barri portuari del Grau de Valéncia, en una família acomodada, des de molt jove José Pellicer donà mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li du a renunciar a un pervindre burgués i a afiliar-se, en a penes 18 anys, a la CNT i a la FAI.
Naturiste i vegetarià, impenitent llector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de l'insurrecció proletaria i de l'associacionisme obrer, defén d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes de signe anarquiste, la meta del qual és el comunisme llibertari.
Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de Saragossa.
Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.
La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la 83.ª Brigada Mixta—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial Nosotros intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.
Davant l'imminent derrota de la República, es va negar a abandonar Espanya i fon capturat, jujat i condenat a mort, sent finalment eixecutat junt al seu germà Pedro el 8 de juny de 1942.
José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent en els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència vengativa i gratuïta.
Pellicer es va casar en Maruja Veloso, que en els anys 30 del sigle XX fon una de les poques dònes matriculades en Medicina en Espanya, i era pare de l'actriu, escritora i periodista Coral Pellicer. Durant la seua estància en la presó Modelo de Valéncia, Pellicer li va escriure a la seua filla el conte titulat "Tilín" que va relatar a la seua filla abans de morir, encara que esta no va trobar el manuscrit fins a dos décades despuix del seu decés.
La Columna de Ferro
La Columna de Ferro va colaborar en els llauradors de les poblacions en les que es va desplegar, mostrant-los la manera de ser lliures. Les primeres experiències de comunisme llibertari varen tindre lloc a la calor del combat dels milicians (front de Terol). Més que cap atra, ni tan sols la Columna Durruti, la Columna de Ferro va actuar al mateix temps com a milícia de guerra i com a organisació revolucionària: va alçar actes de les seues assamblees, va publicar un diari Línea de Fuego (Llínea de Fòc, en valencià), va publicar manifests i va llançar comunicats, per a explicar les seues accions en la retaguàrdia i justificar els seus moviments i les seues decisions davant els treballadors i els llauradors.