Diferència entre les revisions de "Riu Bergantes"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''riu Bergantes''' és un riu de la [[Comunitat Valenciana]] i [[Aragó]] que naix en la comarca de [[Els Ports|Els Ports de Morella]] en la [[província de Castelló]], uns 12,5 km en llínea recta al SE de [[Morella]]. La seua conca inclou l'única part de la Comunitat Valenciana que pertany a la conca de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Desaigua en el [[riu Guadalope]], un dels afluents de l'Ebre. | El '''riu Bergantes''' és un riu de la [[Comunitat Valenciana]] i [[Aragó]] que naix en la comarca de [[Els Ports|Els Ports de Morella]] en la [[província de Castelló]], uns 12,5 km en llínea recta al SE de [[Morella]]. La seua conca inclou l'única part de la Comunitat Valenciana que pertany a la conca de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Desaigua en el [[riu Guadalope]], un dels afluents de l'Ebre. | ||
| − | Encara que el seu curs no és molt llarc (uns 60 km aproximadament) i la seua conca és relativament reduïda, el seu cabal és abundant durant l'[[hivern]], principalment per la major plujositat de la zona montanyosa de les capçaleres, que s'orienta cap al nort, és dir, cap a les ales d'umbria, a on l'evaporament de les aigües és molt menor. Seria molt més llarc si consideràrem com el verdader Bergantes al [[riu | + | Encara que el seu curs no és molt llarc (uns 60 km aproximadament) i la seua conca és relativament reduïda, el seu cabal és abundant durant l'[[hivern]], principalment per la major plujositat de la zona montanyosa de les capçaleres, que s'orienta cap al nort, és dir, cap a les ales d'umbria, a on l'evaporament de les aigües és molt menor. Seria molt més llarc si consideràrem com el verdader Bergantes al [[riu Cantavella]] i, sobretot, el [[riu Calders]] (abdós rius procedents de la [[província de Terol]]), pero el nom dels rius (com nos ho mostren els casos del Miño o del Mississippi) no és una qüestió de llongitut dels afluents, sino de simple toponímia, com també ho afirma [[Cavanilles]] en la seua magnífica obra de [[1795]]: |
| − | {{Cita|''Tres de aquellos rios baxan por los rumbos de oriente, mediodía y poniente á unirse al norte de la villa (Forcall), y desde allí juntos en un solo cauce continúan la via del norte hasta salir del reyno. El de poniente baxa de Aragon por los términos de Cantavieja y Mirambel, entra después en el reyno de Valencia por la Mata, y en el Forcall se junta con el rio Caldés, que desde la Iglesuela forma la rambla de Sellumbres. Baxa esta hácia el norte, recibe el riachuelo de Cinc-Torres, baña las inmediaciones de Forcall y forma un ángulo agudo con el río de Cantavieja. Dexan los rios entre sí bastante espacio para los edificios y hermosa plaza de la villa, como también para varias huertas y campos que adornan útilmente las cercanías. El tercer rio en fin es el Bergantes, que como he dicho viene de Morella, y aunque inferior á los otros en caudal, da nombre al conjunto de las aguas, que adelante forman un río respetable, que baña el reyno por espacio de quatro horas.''|Antoni Josep Cavanilles}} | + | {{Cita|''Tres de aquellos rios baxan por los rumbos de oriente, mediodía y poniente á unirse al norte de la villa (Forcall), y desde allí juntos en un solo cauce continúan la via del norte hasta salir del reyno. El de poniente baxa de Aragon por los términos de Cantavieja y Mirambel, entra después en el reyno de Valencia por la Mata, y en el Forcall se junta con el rio Caldés, que desde la Iglesuela forma la rambla de Sellumbres. Baxa esta hácia el norte, recibe el riachuelo de Cinc-Torres, baña las inmediaciones de Forcall y forma un ángulo agudo con el río de Cantavieja. Dexan los rios entre sí bastante espacio para los edificios y hermosa plaza de la villa, como también para varias huertas y campos que adornan útilmente las cercanías. El tercer rio en fin es el Bergantes, que como he dicho viene de Morella, y aunque inferior á los otros en caudal, da nombre al conjunto de las aguas, que adelante forman un río respetable, que baña el reyno por espacio de quatro horas.''|Antoni Josep Cavanilles}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bergantes Riu Bergantes en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Bergantes Riu Bergantes en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Rius d'Espanya]] | ||
| + | [[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 17:56 17 oct 2024
El riu Bergantes és un riu de la Comunitat Valenciana i Aragó que naix en la comarca de Els Ports de Morella en la província de Castelló, uns 12,5 km en llínea recta al SE de Morella. La seua conca inclou l'única part de la Comunitat Valenciana que pertany a la conca de l'Ebre. Desaigua en el riu Guadalope, un dels afluents de l'Ebre.
Encara que el seu curs no és molt llarc (uns 60 km aproximadament) i la seua conca és relativament reduïda, el seu cabal és abundant durant l'hivern, principalment per la major plujositat de la zona montanyosa de les capçaleres, que s'orienta cap al nort, és dir, cap a les ales d'umbria, a on l'evaporament de les aigües és molt menor. Seria molt més llarc si consideràrem com el verdader Bergantes al riu Cantavella i, sobretot, el riu Calders (abdós rius procedents de la província de Terol), pero el nom dels rius (com nos ho mostren els casos del Miño o del Mississippi) no és una qüestió de llongitut dels afluents, sino de simple toponímia, com també ho afirma Cavanilles en la seua magnífica obra de 1795:
Tres de aquellos rios baxan por los rumbos de oriente, mediodía y poniente á unirse al norte de la villa (Forcall), y desde allí juntos en un solo cauce continúan la via del norte hasta salir del reyno. El de poniente baxa de Aragon por los términos de Cantavieja y Mirambel, entra después en el reyno de Valencia por la Mata, y en el Forcall se junta con el rio Caldés, que desde la Iglesuela forma la rambla de Sellumbres. Baxa esta hácia el norte, recibe el riachuelo de Cinc-Torres, baña las inmediaciones de Forcall y forma un ángulo agudo con el río de Cantavieja. Dexan los rios entre sí bastante espacio para los edificios y hermosa plaza de la villa, como también para varias huertas y campos que adornan útilmente las cercanías. El tercer rio en fin es el Bergantes, que como he dicho viene de Morella, y aunque inferior á los otros en caudal, da nombre al conjunto de las aguas, que adelante forman un río respetable, que baña el reyno por espacio de quatro horas.
Antoni Josep Cavanilles