Diferència entre les revisions de "Manganés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Manganés.jpg|thumb|200px|right|<center>Manganés</center>]]
+
[[File:Manganese electrolytic and 1cm3 cube.jpg|thumb|200px|right|<center>Manganés</center>]]
  
 
El '''manganés''' (del [[francés]] manganèse) és un element químic metàlic, caracterisat per ser un metal del grup dels element de transició, de color [[argent]], molt dur i resistent, utilisat per a fer acers.
 
El '''manganés''' (del [[francés]] manganèse) és un element químic metàlic, caracterisat per ser un metal del grup dels element de transició, de color [[argent]], molt dur i resistent, utilisat per a fer acers.
  
−
El seu símbol és Mn i el seu número atòmic es 25.  
+
El seu símbol és Mn i el seu número atòmic és 25. 
 +
 
 +
== Característiques principals ==
 +
 
 +
El manganés és un metal de transició blanc grisenc, semblat al [[ferro]]. És un metal dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganésmetal pot ser ferromagnètic, pero solament despuix de sofrir un tractament especial.
 +
 
 +
== Aplicacions ==
 +
* El traqueteo dels motors es reduïx per mig de l'us d'un compost de manganés que s'afig a la [[gasolina]] sense [[plom]]. Açò aumenta l'octanage del combustible.
 +
* El manganés s'utilisa en les bateries desechables estàndar.
 +
* El manganés és essencial per a produir l'[[acer]] i el [[ferro]]. El manganés és un component essencial per a la fabricació d'acer inoxidable de baix cost.
 +
* El manganés és aleat en [[alumini]] per a produir una aleació que és més resistent a la corrosió. La majoria de les llandes d'alumini per a begudes contenen entre el 0,8 % i l'1,5 % de manganés.
 +
* En química, l'òxit de manganés s'utilisa per a *oxidar l'alcohol *bencílico.
 +
* La contaminació de ferro pot fer que el [[vidre]] es tinte de color [[vert]]. Ya des de temps antics s'afig un compost de manganés al vidre per a contrarrestar este efecte.
 +
* El dioxígeno i el diclor es processen utilisant diòxit de manganés. Este mateix compost és també un pigment marró que es pot utilisar per a fabricar pintures.
 +
* El vidre i la ceràmica es poden colorejar per mig de diversos composts de manganés.
 +
* En algunes parts del món, el manganés s'utilisa per a fabricar [[Moneda|monedes]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://books.google.es/books?id=fkxKAAAAYAAJ&pg=PA207#v=onepage&q&f=false  A system of chemistry, in four volumes. Volumen 1. Thomas Thomson. Editores e impresores: Bell & Bradfute, y E. Balfour, 1802. Pág. 207]
 +
* Kwakye GF, Paoliello MM, Mukhopadhyay S, Bowman AB, Aschner M. Manganese-Induced Parkinsonism and Parkinson's Disease: Shared and Distinguishable Features. Int J Environ Res Public Health. 6 de julio de 2015, Volumen 12(7): 7519-40
 +
* [https://advances.nutrition.org/ Aschner, Michael; Erikson, Keith (2017-5). «Manganese». Advances in Nutrition: An International Review Journal (en inglés) 8 (3): 520-521. ISSN 2156-5376. PMC 5421128. PMID 28507016. doi:10.3945/an.117.015305]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Calabrese, Alberto I.; Astolfi, Emilio A. (enero de 1969). Toxicología. Buenos Aires, Argentina: Kapelusz. pp. 143-144. OCLC 14501248
 +
* Calvo, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. p. 135
 +
* Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. p. 856. ISBN 978-9-68444-318-1
 +
* Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. p. 703. ISBN 978-8-42917-466-3
 +
* Repetto, M. -2009- Toxicología Fundamental. Cuarta Edición, Editorial Díaz de Santos, S.A.. Madrid
 +
* Wei Zheng, Sherleen X. Fu, Ulrike Dydak, Dallas M. Cowan. Biomarkers of Manganese Intoxication. Neurotoxicology. Enero de 2011, Volumen 32(1): 1–8
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Manganeso}}
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Indústria]]
 
[[Categoria:Indústria]]

Última revisió del 17:38 17 oct 2024

Manganés

El manganés (del francés manganèse) és un element químic metàlic, caracterisat per ser un metal del grup dels element de transició, de color argent, molt dur i resistent, utilisat per a fer acers.

El seu símbol és Mn i el seu número atòmic és 25.

Característiques principals[editar | editar còdic]

El manganés és un metal de transició blanc grisenc, semblat al ferro. És un metal dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganésmetal pot ser ferromagnètic, pero solament despuix de sofrir un tractament especial.

Aplicacions[editar | editar còdic]

  • El traqueteo dels motors es reduïx per mig de l'us d'un compost de manganés que s'afig a la gasolina sense plom. Açò aumenta l'octanage del combustible.
  • El manganés s'utilisa en les bateries desechables estàndar.
  • El manganés és essencial per a produir l'acer i el ferro. El manganés és un component essencial per a la fabricació d'acer inoxidable de baix cost.
  • El manganés és aleat en alumini per a produir una aleació que és més resistent a la corrosió. La majoria de les llandes d'alumini per a begudes contenen entre el 0,8 % i l'1,5 % de manganés.
  • En química, l'òxit de manganés s'utilisa per a *oxidar l'alcohol *bencílico.
  • La contaminació de ferro pot fer que el vidre es tinte de color vert. Ya des de temps antics s'afig un compost de manganés al vidre per a contrarrestar este efecte.
  • El dioxígeno i el diclor es processen utilisant diòxit de manganés. Este mateix compost és també un pigment marró que es pot utilisar per a fabricar pintures.
  • El vidre i la ceràmica es poden colorejar per mig de diversos composts de manganés.
  • En algunes parts del món, el manganés s'utilisa per a fabricar monedes.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Calabrese, Alberto I.; Astolfi, Emilio A. (enero de 1969). Toxicología. Buenos Aires, Argentina: Kapelusz. pp. 143-144. OCLC 14501248
  • Calvo, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. p. 135
  • Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. p. 856. ISBN 978-9-68444-318-1
  • Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. p. 703. ISBN 978-8-42917-466-3
  • Repetto, M. -2009- Toxicología Fundamental. Cuarta Edición, Editorial Díaz de Santos, S.A.. Madrid
  • Wei Zheng, Sherleen X. Fu, Ulrike Dydak, Dallas M. Cowan. Biomarkers of Manganese Intoxication. Neurotoxicology. Enero de 2011, Volumen 32(1): 1–8

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manganés&oldid=358940»