Diferència entre les revisions de "F"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 7: Llínea 7:
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
 
=== S'escriu ef ===
 
=== S'escriu ef ===
* Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
+
* Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, [[bufa]], baf.
 
* En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
 
* En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
 
# serf, no serv, pero servir.
 
# serf, no serv, pero servir.
 
# tuf, no tuv, pero atufar.
 
# tuf, no tuv, pero atufar.
 +
 
== Vore també==
 
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
+
* [[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
+
* [[Dígraf]]
 
+
 
==Referències ==
+
== Referències ==
 
{{referències}}
 
{{referències}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|F}}
 
{{Commonscat|F}}
 
{{Commonscat|F}}
  

Última revisió del 10:38 17 oct 2024

Lletra F

La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu ef[editar | editar còdic]

  • Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
  • En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
  1. serf, no serv, pero servir.
  2. tuf, no tuv, pero atufar.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons