Diferència entre les revisions de "Aleixandre Cirici"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Aleixandre Cirici i Pellicer''' ([[Barcelona]], [[22 de juny]] de [[1914]] - † [[10 de giner]] de [[1983]]) fon un historiador, escritor, polític i crític d'art espanyol. | + | '''Aleixandre Cirici i Pellicer''' conegut per '''Aleixandre Cirici''' o '''Alexandre Cirici''' ([[Barcelona]], [[22 de juny]] de [[1914]] - † [[10 de giner]] de [[1983]]) fon un historiador, escritor, polític i crític d'art espanyol. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Última revisió del 21:24 16 oct 2024
| Aleixandre Cirici i Pellicer | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Autorretrat cap a l'any 1930 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i escritor | ||
| Naiximent: | 22 de juny de 1914 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de giner de 1983 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Aleixandre Cirici i Pellicer conegut per Aleixandre Cirici o Alexandre Cirici (Barcelona, 22 de juny de 1914 - † 10 de giner de 1983) fon un historiador, escritor, polític i crític d'art espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Inicià els seus estudis d'Arquitectura en l'Universitat Autònoma de Barcelona en l'any 1935. Es va exiliar al final de la Guerra Civil (1939) a Montpeller (França) (on va estudiar història de l'art) i París també en França. Tornà a Barcelona en 1941, i es va doctorar en Història en 1971. Fon professor de Disseny, i de Sociologia en l'Universitat de Barcelona, obtenint la Càtedra d'Història General de l'Art en 1981. També es va dedicar a l'ilustració de llibres i a la pintura, fon crític d'art de les revistes Ariel i Serra d'Or, i va colaborar com a tècnic artístic en agències de publicitat. De 1978 a 1981 fon president de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA).
Més allà de la reflexió erudita sobre l'obra d'art, va destacar en atres camps, com la publicitat, la docència i la política. Entre els seus mèrits va destacar el prestigi en el que va proyectar el modernisme català i haver contribuït a la difusió de grans mestres com Picasso, Miró o Tàpies. Gran part d'esta llabor de difusió la va realisar a través de la revista Serra d'Or, en la qual va a colaborar, primer en una secció fixa i, despuix, també com a membre del consell de redacció. Els seus estudis sobre art han segut traduïts a diversos idiomes i constituïxen obres de referència.
En el terreny de la política, fon part activa en la creació de l'Assamblea de Catalunya i del PSC. En este partit va aplegar a ser elegit senador en les eleccions generals de 1977, de 1979, i de 1982, sent substituït despuix del seu decés per Jesús Felipe Armendáriz Ormaechea.
Aleixandre Cirici fon pare de sis fills, entre ells l'arquitecte Cristian Cirici i l'escritor guanyador del Premi Sant Jordi, David Cirici.
Obra[editar | editar còdic]
Crítica artística[editar | editar còdic]
- 1946 Picasso antes de Picasso
- 1946 Mil Obras Maestras del Arte Universal. 2 tomos, Instituto Gallach.
- 1947 El tron de la Mare de Déu de Montserrat
- 1951 El arte modernista catalán
- 1954 Tàpies o la transverberació
- 1955 L'arquitectura catalana
- 1957 L'escultura catalana
- 1968 Els catalans. Els artistes
- 1970 L'art català contemporani
- 1970 Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró
- 1970 Tàpies: testimoni del silenci
- 1971 La arquitectura de Rogent
- 1971 Barcelona pam a pam
- 1973 Barcelona ciutat d'art
- 1975 Noetico L'Indimensionalismo
- 1985 Queralbs
Memòries[editar | editar còdic]
Premis[editar | editar còdic]
- 1970 Premi Lletra d'Or per L'art català contemporani
- 1971 Premi Serra d'Or per L'art català contemporani
- 1972 Premi Serra d'Or per Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró
- 1972 Premi Josep Pla per El temps barrat
Cites[editar | editar còdic]
El català Aleixandre Cirici fon ponent en l'Assamblea de parlamentaris del Consell d'Europa sobre les llengües minoritàries i digué lo següent: