Diferència entre les revisions de "X"
m |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Latin X.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra X]] | ||
La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''. | La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''. | ||
| + | |||
| + | Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una [[T|te]] (formant aixina el dígraf ''tx'') per a representar l'actual dígraf [[Ch (dígraf)|che]] i, en menor mida, el dígraf [[Ig (dígraf)|i ge]]. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}}</ref> o ''gotx'',<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituïda pels dígrafs [[Ch (dígraf)|che]] i [[Ig (dígraf)|i ge]] | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 26: | Llínea 29: | ||
== Lletres i símbols similars == | == Lletres i símbols similars == | ||
| − | *Χ χ : [[khi|lletra grega khi]] | + | * Χ χ : [[khi|lletra grega khi]] |
| − | *{{unicode|א}} : [[àlef|lletra hebrea àlef]] | + | * {{unicode|א}} : [[àlef|lletra hebrea àlef]] |
| − | *Х х : [[Kha|lletra cirílica kha]] | + | * Х х : [[Kha|lletra cirílica kha]] |
| − | *{{unicode|ᚷ}} : lletra [[gyfu]], de l'[[alfabet rúnic]] [[futhorc]] usat pels saxons a l'alta edat mija. | + | * {{unicode|ᚷ}} : lletra [[gyfu]], de l'[[alfabet rúnic]] [[futhorc]] usat pels saxons a l'alta edat mija. |
| − | *[[Wikt:乂|乂]] : un caràcter [[chinenc]] | + | * [[Wikt:乂|乂]] : un caràcter [[chinenc]] |
| − | *[[め|メ]] : un [[katakana]] [[japonés]] | + | * [[め|メ]] : un [[katakana]] [[japonés]] |
| − | * × : [[signe de multiplicar]] (U+00D7 &times;), usat en [[matemàtiques]] elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar. | + | * × : [[signe de multiplicar]] (U+00D7 &times;), usat en [[matemàtiques]] elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar. |
== Vore també== | == Vore també== | ||
| Llínea 38: | Llínea 41: | ||
* [[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|X}} | ||
| + | {{Commonscat|X}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 17:34 16 oct 2024
La X, x en minúscula, és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és eix o xe, pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a equis.
Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una te (formant aixina el dígraf tx) per a representar l'actual dígraf che i, en menor mida, el dígraf i ge. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple porxe[1] o gotx,[2] hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituïda pels dígrafs che i i ge
Història[editar | editar còdic]
La lletra eix formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el número 10.
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor palatal fricatiu [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu eix[editar | editar còdic]
- En sò de [ʃ] (eixida):
- Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
- Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
- En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
- En final de paraula: exigix, ix.
- En sò de [ks] (text):
- Entre vocals: reflexió, axial.
- En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
- En sò de [gz] (exacte):
- En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.
Nom de la Lletra[editar | editar còdic]
La lletra x en valencià pot tindre tres noms: eix, xe i equis. Quan nos referim a la lletra, s'ha de dir eix o xe; el nom equis a soles s'usa quan representa una incògnita en matemàtiques, pero mai per al nom de la lletra. Antigament se denominava ecs o xeix.
Lletres i símbols similars[editar | editar còdic]
- Χ χ : lletra grega khi
- א : lletra hebrea àlef
- Х х : lletra cirílica kha
- ᚷ : lletra gyfu, de l'alfabet rúnic futhorc usat pels saxons a l'alta edat mija.
- 乂 : un caràcter chinenc
- メ : un katakana japonés
- × : signe de multiplicar (U+00D7 ×), usat en matemàtiques elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre X.