Diferència entre les revisions de "X"

Última revisió del 17:34 16 oct 2024

Lletra X

La X, x en minúscula, és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és eix o xe, pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a equis.

Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una te (formant aixina el dígraf tx) per a representar l'actual dígraf che i, en menor mida, el dígraf i ge. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple porxe^[1] o gotx,^[2] hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituïda pels dígrafs che i i ge

Història[editar | editar còdic]

La lletra eix formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el número 10.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor palatal fricatiu [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu eix[editar | editar còdic]

En sò de [ʃ] (eixida):

Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
En final de paraula: exigix, ix.

En sò de [ks] (text):

Entre vocals: reflexió, axial.
En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.

En sò de [gz] (exacte):

En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.

Nom de la Lletra[editar | editar còdic]

La lletra x en valencià pot tindre tres noms: eix, xe i equis. Quan nos referim a la lletra, s'ha de dir eix o xe; el nom equis a soles s'usa quan representa una incògnita en matemàtiques, pero mai per al nom de la lletra. Antigament se denominava ecs o xeix.

Lletres i símbols similars[editar | editar còdic]

Χ χ : lletra grega khi
א : lletra hebrea àlef
Х х : lletra cirílica kha
ᚷ : lletra gyfu, de l'alfabet rúnic futhorc usat pels saxons a l'alta edat mija.
乂 : un caràcter chinenc
メ : un katakana japonés
× : signe de multiplicar (U+00D7 ×), usat en matemàtiques elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

↑
- «Porxe». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑
- «Gotx». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Enllaços externs[editar | editar còdic]

«X». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre X.

[1] 
«Porxe». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] «Porxe». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] 
«Gotx». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[4] «Gotx». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[1]

[2]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''X''' (mayúscula), '''x''' (minúscula), és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''.
+[[Archiu:Latin X.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra X]]
+La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''.
+Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una [[T|te]] (formant aixina el dígraf ''tx'') per a representar l'actual dígraf [[Ch (dígraf)|che]] i, en menor mida, el dígraf [[Ig (dígraf)|i ge]]. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple ''porxe''<ref>{{DGLV|Porxe}}</ref> o ''gotx'',<ref>{{DGLV|Gotx}}</ref> hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituïda pels dígrafs [[Ch (dígraf)|che]] i [[Ig (dígraf)|i ge]]
 == Història ==
-La lletra ''X'' formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]].
+La lletra eix formava part de l'[[alfabet llatí]] clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]].
 == Fonètica ==
-En [[valencià]] la lletra ''x'' pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so /ks/ com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'', com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se /gz/ com en la paraula "examen".
+En [[valencià]] la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'' [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".
+== Ortografia ==
+===S'escriu eix===
+* En sò de [ʃ] (eixida):
+# Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
+# Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
+# En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
+# En final de paraula: exigix, ix.
+* En sò de [ks] (text):
+# Entre vocals: reflexió, axial.
+# En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
+* En sò de [gz] (exacte):
+# En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.
 ==Nom de la Lletra==
@@ Llínea 11: / Llínea 29: @@
 == Lletres i símbols similars ==
-*Χ χ : [[khi|lletra grega khi]]
+* Χ χ : [[khi|lletra grega khi]]
-*{{unicode|א}} : [[àlef|lletra hebrea àlef]]
+* {{unicode|א}} : [[àlef|lletra hebrea àlef]]
-*Х х : [[Kha|lletra cirílica kha]]
+* Х х : [[Kha|lletra cirílica kha]]
-*{{unicode|ᚷ}} : lletra [[gyfu]], de l'[[alfabet rúnic]] [[futhorc]] usat pels saxons a l'alta edat mija.
+* {{unicode|ᚷ}} : lletra [[gyfu]], de l'[[alfabet rúnic]] [[futhorc]] usat pels saxons a l'alta edat mija.
-*[[Wikt:乂|乂]] : un caràcter [[chinenc]]
+* [[Wikt:乂|乂]] : un caràcter [[chinenc]]
-*[[め|メ]] : un [[katakana]] [[japonés]]
+* [[め|メ]] : un [[katakana]] [[japonés]]
-* × : [[signe de multiplicar]] (U+00D7 &amp;times;), usat en [[matemàtiques]] elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.
+*  × : [[signe de multiplicar]] (U+00D7 &amp;times;), usat en [[matemàtiques]] elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.
+== Vore també==
+* [[Alfabet valencià]]
+* [[Dígraf]]
+== Referències ==
+{{Reflist}}
+== Enllaços externs ==
+{{DGLV|X}}
+{{Commonscat|X}}
+[[Categoria:Llingüística]]
 [[Categoria:Valencià]]
 [[Categoria:Gramàtica del valencià]]
+[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]