Diferència entre les revisions de "Ayauhtéotl"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Ayauhtéotl''', en la Mitologia asteca era una deesa relacionada en l'alba, la nit la vanitat i la fama1 també era ella qui personificava i al mateix…») |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Ayauhtéotl''', en la [[Mitologia asteca]] era una deesa relacionada en l'alba, la nit la vanitat i la | + | '''Ayauhtéotl''', en la [[Mitologia asteca]] era una deesa relacionada en l'alba, la nit la vanitat i la fama també era ella qui personificava i al mateix temps controlava les [[Boira|brumes]] i el [[fum]]. Es va identificar particularment en els rajos de llum que apareixen, en certes condicions climàtiques, a la vespradeta. |
Ella era la filla de [[Teteoinnan]] i germana de [[Tlazoltéotl]], la deesa del vici, i de [[Itzpapalotl]], deesa del sexe i morts violentes.. | Ella era la filla de [[Teteoinnan]] i germana de [[Tlazoltéotl]], la deesa del vici, i de [[Itzpapalotl]], deesa del sexe i morts violentes.. | ||
| − | En atres mitologies podem trobar a atres entitats corresponents i supervisores dels mateixos elements com (vespradeta, boira i glòria): [[Sejmet]] (la deesa de la posada del sol) en l'antic [[Egipte]], [[Climena]] o Pheme (deesa de la fama) i [[Euclea]] (deesa de la glòria) en [[Antiga Grècia|Grècia]], [[Titania]] (Fada regna i glòria) en [[Gran Bretanya]], Yina mna'ut dòna de les boires i Yina'mtilan home de boires en [[Sibèria]]. | + | En atres mitologies podem trobar a atres entitats corresponents i supervisores dels mateixos elements com (vespradeta, boira i glòria): [[Sejmet]] (la deesa de la posada del sol) en l'antic [[Egipte]], [[Climena]] o Pheme (deesa de la fama) i [[Euclea]] (deesa de la glòria) en [[Antiga Grècia|Grècia]], [[Titania]] (Fada regna i glòria) en [[Gran Bretanya]], Yina mna'ut dòna de les boires i Yina'mtilan home de boires en [[Sibèria]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * | + | |
| + | * Fernández, Adela (1992). Diccionario ritual de voces nahuas: definiciones de palabras que expresan el pensamiento mítico y religioso de los nahuas prehispánicos. México: Panorama Editoria. p. 30. ISBN 978-9683803160 | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955 | ||
| − | |||
| − | |||
==Bibliografia == | ==Bibliografia == | ||
Última revisió del 07:44 16 oct 2024
Ayauhtéotl, en la Mitologia asteca era una deesa relacionada en l'alba, la nit la vanitat i la fama també era ella qui personificava i al mateix temps controlava les brumes i el fum. Es va identificar particularment en els rajos de llum que apareixen, en certes condicions climàtiques, a la vespradeta.
Ella era la filla de Teteoinnan i germana de Tlazoltéotl, la deesa del vici, i de Itzpapalotl, deesa del sexe i morts violentes..
En atres mitologies podem trobar a atres entitats corresponents i supervisores dels mateixos elements com (vespradeta, boira i glòria): Sejmet (la deesa de la posada del sol) en l'antic Egipte, Climena o Pheme (deesa de la fama) i Euclea (deesa de la glòria) en Grècia, Titania (Fada regna i glòria) en Gran Bretanya, Yina mna'ut dòna de les boires i Yina'mtilan home de boires en Sibèria.
Referències[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1992). Diccionario ritual de voces nahuas: definiciones de palabras que expresan el pensamiento mítico y religioso de los nahuas prehispánicos. México: Panorama Editoria. p. 30. ISBN 978-9683803160
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1