Diferència entre les revisions de "Gòtic (llengua)"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''llengua gòtica''' o '''idioma gòtic''' (autoglotònim ''gutisko razda'') és una llengua morta germana que va ser parlada pels antics gots, específicam...») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
No existixen llengües descendents del gòtic. És la llengua germànica atestada més antiga. La primera mostra que es guarda d'ella és la traducció d'Ulfilas de la [[Bíblia]] que data del [[sigle IV]], i és l'única llengua germana oriental en un corpus significatiu. De totes les atres, burgundi i vàndal inclusivament, es té indicis de la seua existència únicament per noms propis que han subsistit en relats històrics. | No existixen llengües descendents del gòtic. És la llengua germànica atestada més antiga. La primera mostra que es guarda d'ella és la traducció d'Ulfilas de la [[Bíblia]] que data del [[sigle IV]], i és l'única llengua germana oriental en un corpus significatiu. De totes les atres, burgundi i vàndal inclusivament, es té indicis de la seua existència únicament per noms propis que han subsistit en relats històrics. | ||
| − | El gòtic anà decaent a mitan | + | El gòtic anà decaent a mitan [[sigle VI]], degut en part a la derrota militar que varen sofrir els gots a mans dels francs, l'eliminació dels gots en la península d'[[Itàlia]], la conversió massiva al catolicisme romà de parla llatina i l'aïllament geogràfic. |
| − | La llengua va sobreviure en [[Espanya]] no més allà del [[sigle VIII]] i l'autor franc Walafrid Strabo escrigué que encara es parlava en la zona baixa del [[Danubi]] i en regions montanyoses aïllades en [[Crimea]] a principis del [[sigle IX]] (el Gòtic de Crimea, descendent modern va perdurar fins al [[sigle XVIII]]). En manuscrits posteriors al [[sigle IX]] han aparegut expressions paregudes al gòtic que poden no pertànyer ya a esta llengua per les diferències tremendes en qüestió a morfologia i fonètica. | + | La llengua va sobreviure en [[Espanya]] no més allà del [[sigle VIII]] i l'autor franc Walafrid Strabo escrigué que encara es parlava en la zona baixa del [[Danubi]] i en regions montanyoses aïllades en [[Crimea]] a principis del [[sigle IX]] (el Gòtic de Crimea, descendent modern va perdurar fins al [[sigle XVIII]]). En manuscrits posteriors al [[sigle IX]] han aparegut expressions paregudes al gòtic que poden no pertànyer ya a esta llengua per les diferències tremendes en qüestió a morfologia i fonètica. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_g%C3%B3tico Idioma gótico en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_g%C3%B3tico Idioma gótico en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Llengües]] | ||
| + | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 11:52 7 oct 2024
La llengua gòtica o idioma gòtic (autoglotònim gutisko razda) és una llengua morta germana que va ser parlada pels antics gots, específicament pels visigots.
No existixen llengües descendents del gòtic. És la llengua germànica atestada més antiga. La primera mostra que es guarda d'ella és la traducció d'Ulfilas de la Bíblia que data del sigle IV, i és l'única llengua germana oriental en un corpus significatiu. De totes les atres, burgundi i vàndal inclusivament, es té indicis de la seua existència únicament per noms propis que han subsistit en relats històrics.
El gòtic anà decaent a mitan sigle VI, degut en part a la derrota militar que varen sofrir els gots a mans dels francs, l'eliminació dels gots en la península d'Itàlia, la conversió massiva al catolicisme romà de parla llatina i l'aïllament geogràfic.
La llengua va sobreviure en Espanya no més allà del sigle VIII i l'autor franc Walafrid Strabo escrigué que encara es parlava en la zona baixa del Danubi i en regions montanyoses aïllades en Crimea a principis del sigle IX (el Gòtic de Crimea, descendent modern va perdurar fins al sigle XVIII). En manuscrits posteriors al sigle IX han aparegut expressions paregudes al gòtic que poden no pertànyer ya a esta llengua per les diferències tremendes en qüestió a morfologia i fonètica.