Canvis

'''Joana Maria Condesa Lluch''' ([[Valéncia]] [[1862]] - Valéncia [[16 de giner]] de [[1916]]) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.  

 

'''Joana Maria Condesa Lluch''' ([[Valéncia]] [[1862]] - † Valéncia [[16 de giner]] de [[1916]]) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.  

Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrontant-se  a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Dèu,  en l'any [[1884]] funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer.

Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrontant-se  a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Dèu,  en l'any [[1884]] funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer.

Naix el [[30 de març]] de [[1862]], en el barri de la [[Xerea]] de [[Valéncia]], fon la quarta filla de En [[Lluis Condesa]], mege, i Na [[Juana Lluch]]. A l'endemà fon batejada a l'Iglésia de [[Sant Esteve màrtir|Sant Esteve]], a on va rebre el sacrament de la Confirmació en [[1864]].  

Naix el [[30 de març]] de [[1862]], en el barri de la [[Xerea]] de [[Valéncia]], fon la quarta filla de En [[Lluis Condesa]], mege, i Na [[Juana Lluch]]. A l'endemà fon batejada a l'Iglésia de [[Sant Esteve màrtir|Sant Esteve]], a on va rebre el sacrament de la Confirmació en [[1864]].  

Son pare va contraure el còlera a causa de tractar malalts en pocs recursos, durant l'epidèmia que atacà la ciutat en l'any [[1865]], fet que va causar la seua mort. Sa seua mare, una dona humil i piadosa, a raïl  de la mort del marit assumix la responsabilitat de cuidar i educar les seues filles Trinitat i Joana, ajudada per la mestra Na Teresa Ballester.

Son pare va contraure el còlera a causa de tractar malalts en pocs recursos, durant l'epidèmia que atacà la ciutat en l'any [[1865]], fet que va causar la seua mort. La seua mare, una dona humil i piadosa, a raïl  de la mort del marit assumix la responsabilitat de cuidar i educar les seues filles Trinitat i Joana, ajudada per la mestra Na Teresa Ballester.

Joaneta, com li deyen en sa casa, fon una chiqueta rebel i tossuda, en un gran cor i sensibilitat per tot el patiment.  

Joaneta, com li deyen en sa casa, fon una chiqueta rebel i tossuda, en un gran cor i sensibilitat per a tot el patiment.  

Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de l'any [[1875]] ingressà en l'[[Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort]] i en l'[[Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús]], a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la [[Tercera Orde del Carme]]. Diàriament participava en l'Eucaristia en l'[[Iglésia del Patriarca]], a on conegué al seu Director Espiritual, En Vicent Castañer.

Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de l'any [[1875]] ingressà en l'[[Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort]] i en l'[[Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús]], a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la [[Tercera Orde del Carme]]. Diàriament participava en l'Eucaristia en l'[[Iglésia del Patriarca]], a on conegué al seu Director Espiritual, En Vicent Castañer.

Fon el [[25 de març]] de [[1884]] quan va obrir les portes l'[[Asil protector d'Obreres]] en [[carrer Viana]] de [[Valéncia]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte varen unir-se Na Teresa, la seua mestra, i dos amigues [[Rita Sancho]] i [[Maria Gil]].

Fon el [[25 de març]] de [[1884]] quan va obrir les portes l'[[Asil protector d'Obreres]] en [[carrer Viana]] de [[Valéncia]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. En este proyecte varen unir-se Na Teresa, la seua mestra, i dos amigues [[Rita Sancho]] i [[Maria Gil]].

La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal [[Ciriaco Sacha|Sacha]], nou Arquebisbe de [[Valéncia]], els va impondre l'hàbit el 10 de decembre de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Joaneta i les seues companyones emetien els seus Primers Vots en caràcter temporal. I, anys més tart, Joana Maria, junt en atres 18 germanes, varen emetre els seus [[Vots Perpetus]] a Deu el [[8 de setembre]] de [[1911]], any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregació.

La fundació se consolidà , fins que el Cardenal Monescillo, abans de marchar a la seu com Primat de Toledo, autorisà el seu proyecte, mentrimentres que el Cardenal [[Ciriaco Sacha|Sacha]], nou Arquebisbe de [[Valéncia]], els va impondre l'hàbit el [[10 de decembre]] de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Joaneta i les seues companyones emetien els seus Primers Vots en caràcter temporal. I, anys més tart, Joana Maria, junt en atres 18 germanes, varen emetre els seus [[Vots Perpetus]] a Deu el [[8 de setembre]] de [[1911]], any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregació.

La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En [[1897]], en [[Manises]], se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en [[1900]] es fundà el Noviciat en [[Burjassot]]; en [[1906]], una atra casa per a la formació de les obreres a [[Ayora]] i, finalment, en [[1912]] se va obrir una casa en [[Almansa]] per a l'educació de chiquets i obreres.

La seua obra, a poquet a poquet, se va anar escampant. En l'any [[1897]], en [[Manises]], se va obrir una casa per a la formació de les obreres; en [[1900]] es fundà el Noviciat en [[Burjassot]]; en [[1906]], una atra casa per a la formació de les obreres a [[Ayora]] i, finalment, en l'any [[1912]] se va obrir una casa en [[Almansa]] per a l'educació de chiquets i obreres.

La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. En l'any [[1916]], en la matinada del [[16 de giner]], en tan sol 54 anys, va morir Na Joana.

La malaltia poc a poc anà debilitant-la la vida de la Mare Joana Maria. En l'any [[1916]], en la matinada del [[16 de giner]], en tan sol 54 anys, va morir Na Joana.

==Enllaços externs==

== Referències ==

* [http://www.esclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial de la Congregació].

* [https://www.aciprensa.com/santo/493/beata-juana-maria-condesa-lluch Aciprensa. Beata Juana María Condesa Lluch]

* [http://www.colegioesclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial del Colege Esclaves de Maria de Valéncia].

* [https://archidiocesisgranada.es/noticias/juana-maria-condesa-lluch/ Archidiócesis de Granada. Joana María Condesa Lluch]

* [https://www.cope.es/religion/historias/noticias/condesa-que-gano-beatificacion-ayudando-las-mujeres-obreras-20190116_333302 COPE. Joana María Condesa Lluch]

{{Traduït de|ca|Joana_Condesa}}

* [https://dbe.rah.es/biografias/25042/beata-juana-maria-condesa-lluch Joana Maria Condesa. Real Academia de la Historia]

[[Categoria:Beats]]

[[Categoria:Beats]]

[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o odres religiosos catòlics]]

[[Categoria:Sants fundadors de comunitats o odres religiosos catòlics]]