Diferència entre les revisions de "Moro"
(Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''moro''' (Del llatí ''mauru'', mat. sign.), segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La paraula '''moro''' ( | + | La paraula '''moro''' (del [[llatí]] ''mauru'', mat. sign.), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) la definix com: |
| − | * adj. m. Natural o propi de l'Àfrica septentrional | + | * adj. m. Natural o propi de l'Àfrica septentrional |
| − | * Relatiu als moros o propi d'ells | + | * Relatiu als moros o propi d'ells |
| − | * Per extensió, mahometà | + | * Per extensió, mahometà |
== Atres accepcions == | == Atres accepcions == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
El Diccionari també afegix atres accepcions: | El Diccionari també afegix atres accepcions: | ||
| − | * Obra de moros, nom que popularment se li dona a les construccions molt antigues, encara que el seu orige siga un atre | + | * Obra de moros, nom que popularment se li dona a les construccions molt antigues, encara que el seu orige siga un atre |
| − | * El moro o terra dels moros, el nort d'Àfrica | + | * El moro o terra dels moros, el nort d'Àfrica |
| − | * Se diu humorísticament dels chiquets quan encara no els han batejats | + | * Se diu humorísticament dels chiquets quan encara no els han batejats |
| − | * Dit d'un animal: que té el pèl negre | + | * Dit d'un animal: que té el pèl negre |
| − | * Caragol moro, caragol gros de corfa fosca no massa fi per a menjar | + | * Caragol moro, caragol gros de corfa fosca no massa fi per a menjar |
| − | * Varietat de forment en l'aresta negra | + | * Varietat de forment en l'aresta negra |
| − | * Folc. Moros i cristians, festa popular valenciana a on participen comparses de moros i cristians que desfilen pels carrers acompanyats de bandes de música i que també escenifiquen batalles de reconquista | + | * Folc. Moros i cristians, festa popular valenciana a on participen comparses de moros i cristians que desfilen pels carrers acompanyats de bandes de música i que també escenifiquen batalles de reconquista |
== Refranys valencians == | == Refranys valencians == | ||
Revisió de 10:41 1 oct 2024
La paraula moro (del llatí mauru, mat. sign.), segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) la definix com:
- adj. m. Natural o propi de l'Àfrica septentrional
- Relatiu als moros o propi d'ells
- Per extensió, mahometà
Atres accepcions
El Diccionari també afegix atres accepcions:
- Obra de moros, nom que popularment se li dona a les construccions molt antigues, encara que el seu orige siga un atre
- El moro o terra dels moros, el nort d'Àfrica
- Se diu humorísticament dels chiquets quan encara no els han batejats
- Dit d'un animal: que té el pèl negre
- Caragol moro, caragol gros de corfa fosca no massa fi per a menjar
- Varietat de forment en l'aresta negra
- Folc. Moros i cristians, festa popular valenciana a on participen comparses de moros i cristians que desfilen pels carrers acompanyats de bandes de música i que també escenifiquen batalles de reconquista
Refranys valencians
- Haver moros en la costa, loc. Haver un perill o gent que pot escoltar lo que diem o lo que fem quan no volem que se nos escolte o veja.
Orige
La paraula moro ve, sense dubte, del llatí maurus, i del grec mávros, que vol dir fosc, negre. Escritors llatins com Juvenal (60-140) i Lucano (39-65) parlen dels mauros, també coneguts com númides, que constituien en temps de Iugurta (160-104) un poble caracterisat per la seua energia fisica i la seua belicositat. Recordem a la cavalleria númida usada pels cartaginesos en les guerres púniques.
Pareix clar que la paraula morisc es forma com berberisc, i es un diminutiu carinyós que es va usar per a identificar als hispano-musulmans que varen permanéixer en la península ibérica despuix de la caiguda de Granada.
Curiosament té atres sinónims com morú, moreria, almoraima, etc...
En l'antiguetat clàssica, el nort d'Àfrica era conegut como Berberia o país dels berebers. El país dels mauros o mauritans es coneixia com Mauritania, que despuix fon provincia romana i hui es un estat islàmic.
- Historia de Al'Andalus (711-1492) pel professor Shamsuddín Elía, citat per Josep Lluís Alapont i Raga en la seua obra Regne de Valéncia. Del sigle XI al XIII.
