Diferència entre les revisions de "Lluís del Milà"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
''El cortesano'' és una obra humorística bilingüe en [[valencià]] i [[castellà]] que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de [[Germana de Foix]] i del seu marit [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]]. L'obra reflectix la castellanisació de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en ''[[El cortesà]]'' de [[Baltasar de Castiglione]]. | ''El cortesano'' és una obra humorística bilingüe en [[valencià]] i [[castellà]] que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de [[Germana de Foix]] i del seu marit [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]]. L'obra reflectix la castellanisació de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en ''[[El cortesà]]'' de [[Baltasar de Castiglione]]. | ||
| − | L'actual conservatori municipal de [[Xàtiva]] se nomena ''Lluís de Milà''. | + | L'actual conservatori municipal de [[Xàtiva]] se nomena ''Lluís de Milà''. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 19:01 29 set 2024
Lluís del Milà (Valéncia, c.1500 - † c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, fon un escritor, compositor i músic de la Cort de Valéncia. La seua importància històrica rau a ser el precursor de la música per a viola de mà i el primer compositor que introduí instruccions verbals per a marcar el tempo en les partitures.
La seua obra més important és el Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (Valéncia, 1536), primer recull de música instrumental publicat en Espanya. També va publicar el Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar (Valéncia, 1535) i el Libro intitulado El Cortesano (Valéncia, 1561), estos dos de temàtica extra-musical.
La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer en Xàtiva i va passar la major part de la seua vida professional al servici del Virrei de Valéncia Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, i de Germana de Foix, grans mecenes i protectors de les arts. Provablement va fer llargues estancies en Portugal i Itàlia. A la mort dels seus protectors, el Duc de Calàbria i el rei Joan III de Portugal, va caure en l'oblit.
El Maestro va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, en una part didàctica acompanyada d'un conjunt de tablatures per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les fantasies, tientos i pavanes, i peces per a veu i viola de mà: nadalenques, romanços (en castellà) i sonets del Petrarca (en italià). Tècnicament es caracterisa per la combinació d'homofonia i polifonia, l'alternança de passages lents i ràpits i un interés especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la improvisació. Estes peculiaritats, ademés de la seua gran qualitat, han atret l'atenció dels intérprets i musicòlecs contemporàneus.
El cortesano és una obra humorística bilingüe en valencià i castellà que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de Germana de Foix i del seu marit Ferran d'Aragó. L'obra reflectix la castellanisació de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en El cortesà de Baltasar de Castiglione.
L'actual conservatori municipal de Xàtiva se nomena Lluís de Milà.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Milan, Luys. Libro de mvſica de vihuela de mano. Intitulado El maeſtro..., Valencia, Francisco Díaz Romano, 1536. Edición facsímil en color: Madrid, Sociedad de la Vihuela, 2008. ISBN 978-84-612-1028-2 [con estudio introductorio de Gerardo Arriaga]
- Reese, Gustave. Music in the Renaissance, New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
- Rubio, Samuel. Historia de la música española. Vol 2. Desde el Ars Nova hasta 1600, Madrid, Alianza Editorial, 1983