Diferència entre les revisions de "Pedro Ocón de Oro"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Pedro Ocón de Oro''' ([[Madrit]], [[1931]] - [[27 de juny]] de [[1999]]) fon el creador i inventor de numerosos [[Passatemps|passatemps]] en [[Castellà|castellà]]. L'encreuat, segons el propi autor, diu que fon inventat per un anglés en el [[sigle XIX]].
+
'''Pedro Ocón de Oro''' ([[Madrit]], [[1931]] - [[27 de juny]] de [[1999]]) fon el creador i inventor de numerosos [[Passatemps|passatemps]] en [[Castellà|castellà]]. L'encreuat, segons el propi autor, diu que fon inventat per un anglés en el [[sigle XIX]].
  
 
Pedro Ocón de Oro estudià taquigrafia i mecanografia pero no arribà a realisar estudis superiors. El seu primer treball fon de taquígraf.  
 
Pedro Ocón de Oro estudià taquigrafia i mecanografia pero no arribà a realisar estudis superiors. El seu primer treball fon de taquígraf.  
  
En només 16 anys guanyà un concurs semanal d'[[Encreuat|encreuats]] que patrocinava el diari ''Madrid'', i eixe mateix any començà a crear els seus propis passatemps, camp en el que fon molt prolífic en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici.  
+
En a soles 16 anys guanyà un concurs semanal d'[[Encreuat|encreuats]] que patrocinava el diari ''Madrid'', i eixe mateix any començà a crear els seus propis passatemps, camp en el que fon molt prolífic en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici.  
  
 
És l'inventor de la famosa "Sopa de lletres", encara que no la patentà, també inventà l'encreuat blanc, l'oconograma, el quadrograma, el jeroglífic i la transfusió de lletres, tots foren creacions seues.
 
És l'inventor de la famosa "Sopa de lletres", encara que no la patentà, també inventà l'encreuat blanc, l'oconograma, el quadrograma, el jeroglífic i la transfusió de lletres, tots foren creacions seues.
Llínea 20: Llínea 20:
 
Les seues creacions es varen publicar en numerosos periòdics espanyols i iberoamericans, aixina com en les quatre publicacions que ell mateixa dirigí: ''Pasatiempos de Oro'' ([[1958]]), ''Crucigramas Oconoro'' ([[1968]]), ''Sopa de letras'' ([[1976]]) i ''Juegoramas''.
 
Les seues creacions es varen publicar en numerosos periòdics espanyols i iberoamericans, aixina com en les quatre publicacions que ell mateixa dirigí: ''Pasatiempos de Oro'' ([[1958]]), ''Crucigramas Oconoro'' ([[1968]]), ''Sopa de letras'' ([[1976]]) i ''Juegoramas''.
  
Les seues filles Chelo i Paloma han proseguit la seua llabor fins als nostres dies.
+
Les seues filles Chelo i Paloma han proseguit la seua llabor fins als nostres dies.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 18:50 29 set 2024

Pedro Ocón de Oro
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i inventor de passatemps
Naiximent: 1931
Lloc de naiximent: Madrit, Espanya
Defunció: 27 de juny de 1999
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Pedro Ocón de Oro (Madrit, 1931 - † 27 de juny de 1999) fon el creador i inventor de numerosos passatemps en castellà. L'encreuat, segons el propi autor, diu que fon inventat per un anglés en el sigle XIX.

Pedro Ocón de Oro estudià taquigrafia i mecanografia pero no arribà a realisar estudis superiors. El seu primer treball fon de taquígraf.

En a soles 16 anys guanyà un concurs semanal d'encreuats que patrocinava el diari Madrid, i eixe mateix any començà a crear els seus propis passatemps, camp en el que fon molt prolífic en els seus quaranta anys de dedicació a l'ofici.

És l'inventor de la famosa "Sopa de lletres", encara que no la patentà, també inventà l'encreuat blanc, l'oconograma, el quadrograma, el jeroglífic i la transfusió de lletres, tots foren creacions seues.

Les seues creacions es varen publicar en numerosos periòdics espanyols i iberoamericans, aixina com en les quatre publicacions que ell mateixa dirigí: Pasatiempos de Oro (1958), Crucigramas Oconoro (1968), Sopa de letras (1976) i Juegoramas.

Les seues filles Chelo i Paloma han proseguit la seua llabor fins als nostres dies.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]