Diferència entre les revisions de "Samorra"
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Tapar i deixar en maceració tres o quatre dies i llest per a menjar. | Tapar i deixar en maceració tres o quatre dies i llest per a menjar. | ||
− | + | ||
[[Categoria:Picadetes valencianes]] | [[Categoria:Picadetes valencianes]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] |
Última revisió del 18:13 23 set 2024
La samorra o salmorra, o aigua-sal en la comarca de L'Alcoyà i La Marina Baixa és el nom per a un entremés popular basat en aliments conservats en salmorra o aigua salada, que s'utilisa per mantindre-los frescs. Habitualment, llavors, es referix a olives, carlota, pebrera, floricol, cogombre, etc.
Este formava, i encara forma, part del menjar tradicional del llaurador valencià, la picadeta, en conjunció en atres menjars com anous o fruits secs. Abans era comú comprar-la de les drogueries; hui en dia, és típic de trobar la samorra en els bars de poble, encara que no fruïx de l'estatus de menjar d'alt nivell i llavors no se servix en els restaurants.
Ingredients[editar | editar còdic]
- Pebreres i tomaques verdes (es important que estiguen lo més tendres possible)
- Aigua
- Sal
- Un poc de vinagre
- Llimes verdosetes
- Un ullet de llimera
- Un ullet d'olivera
Elaboració[editar | editar còdic]
En un recipient adequat, tirar la sal, un chorret de vinagre i l'aigua. Es remena i es va provant fins conseguir el punt adequat que es sentidet de vinagre i sal, pero no molt (este punt a soles es conseguix en l'experiencia). A banda de donar el gust, la funció d'este caldo és la de maceracio.
Agregar les llimes a trossets per a que es repartixquen millor. Fer-li un tall transversal a les pebreres i per un costat a les tomaques i ficar-los a la mescla anterior procurant que queden mesclades les pebreres, les tomaques i les llimes. Damunt de tot es posen els ullets de llimera i d'olivera de forma que ningun atre ingredient quede surant (la missió dels ullets, a banda dels ingredients no suren, es per a donar-li també un sabor caracteristic).
Tapar i deixar en maceració tres o quatre dies i llest per a menjar.