Diferència entre les revisions de "Humanisme"
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''humanisme''' és un fet de renovació cultural que va sorgir en [[Itàlia]], en el [[sigle XIV]] i que | + | L''''humanisme''' és un fet de renovació cultural que va sorgir en [[Itàlia]], en el [[sigle XIV]] i que fon expandit per [[Europa]] durant els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]]. |
| + | |||
| + | L'humanisme és l'estudi de les lletres humanes, els estudis clàssics i la filologia grecorromana com a una genèrica doctrina o actitut vital que concep de forma integrada els valors humans. | ||
| + | |||
| + | Una de les concrecions de l'humanisme fon el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es desenrollà a partir del [[sigle XVI]], la vertent cultural de la qual fon el [[Renaiximent]]. L'[[Erasmisme|erasmisme]] és u dels exponents més emblemàtics. | ||
| + | |||
| + | Per un atre costat, també es denomina humanisme al «sistema de creències centrat en el principi de que les necessitats de la sensibilitat i de l'inteligència humana poden satisfer-se sense tindre que acceptar l'existència de [[Deu]] i la predicació de les religions», lo que s'aproxima al llaïcisme o a postures secularistes. | ||
| + | |||
| + | S'aplica com a denominació a distintes corrents filosòfiques, encara que de forma particular, a l'humanisme renaixentiste (la corrent cultural europea desenrollada de forma paralela a la Renaixença a partir dels seus orígens en l'Itàlia del sigle XV), caracterisat al mateix temps per la seua vocació filològica clàssica i pel seu antropocentrisme front al teocentrisme migeval. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Humanismo Humanisme en Wikipedia] | ||
| − | |||
[[Categoria:Antropologia]] | [[Categoria:Antropologia]] | ||
[[Categoria:Filosofia de l'edat moderna]] | [[Categoria:Filosofia de l'edat moderna]] | ||
Última revisió del 17:06 22 set 2024
L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir en Itàlia, en el sigle XIV i que fon expandit per Europa durant els sigles XV i XVI.
L'humanisme és l'estudi de les lletres humanes, els estudis clàssics i la filologia grecorromana com a una genèrica doctrina o actitut vital que concep de forma integrada els valors humans.
Una de les concrecions de l'humanisme fon el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es desenrollà a partir del sigle XVI, la vertent cultural de la qual fon el Renaiximent. L'erasmisme és u dels exponents més emblemàtics.
Per un atre costat, també es denomina humanisme al «sistema de creències centrat en el principi de que les necessitats de la sensibilitat i de l'inteligència humana poden satisfer-se sense tindre que acceptar l'existència de Deu i la predicació de les religions», lo que s'aproxima al llaïcisme o a postures secularistes.
S'aplica com a denominació a distintes corrents filosòfiques, encara que de forma particular, a l'humanisme renaixentiste (la corrent cultural europea desenrollada de forma paralela a la Renaixença a partir dels seus orígens en l'Itàlia del sigle XV), caracterisat al mateix temps per la seua vocació filològica clàssica i pel seu antropocentrisme front al teocentrisme migeval.