Diferència entre les revisions de "Humanisme"
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Per un atre costat, també es denomina humanisme al «sistema de creències centrat en el principi de que les necessitats de la sensibilitat i de l'inteligència humana poden satisfer-se sense tindre que acceptar l'existència de [[Deu]] i la predicació de les religions», lo que s'aproxima al llaïcisme o a postures secularistes. | Per un atre costat, també es denomina humanisme al «sistema de creències centrat en el principi de que les necessitats de la sensibilitat i de l'inteligència humana poden satisfer-se sense tindre que acceptar l'existència de [[Deu]] i la predicació de les religions», lo que s'aproxima al llaïcisme o a postures secularistes. | ||
| − | S'aplica com a denominació a distintes corrents filosòfiques, encara que de forma particular, a l'humanisme renaixentiste (la corrent cultural europea desenrollada de forma paralela a la Renaixença a partir dels seus orígens en l'Itàlia del sigle XV), caracterisat al mateix temps per la seua vocació filològica clàssica i pel seu antropocentrisme front al teocentrisme migeval. | + | S'aplica com a denominació a distintes corrents filosòfiques, encara que de forma particular, a l'humanisme renaixentiste (la corrent cultural europea desenrollada de forma paralela a la Renaixença a partir dels seus orígens en l'Itàlia del sigle XV), caracterisat al mateix temps per la seua vocació filològica clàssica i pel seu antropocentrisme front al teocentrisme migeval. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:06 22 set 2024
L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir en Itàlia, en el sigle XIV i que fon expandit per Europa durant els sigles XV i XVI.
L'humanisme és l'estudi de les lletres humanes, els estudis clàssics i la filologia grecorromana com a una genèrica doctrina o actitut vital que concep de forma integrada els valors humans.
Una de les concrecions de l'humanisme fon el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es desenrollà a partir del sigle XVI, la vertent cultural de la qual fon el Renaiximent. L'erasmisme és u dels exponents més emblemàtics.
Per un atre costat, també es denomina humanisme al «sistema de creències centrat en el principi de que les necessitats de la sensibilitat i de l'inteligència humana poden satisfer-se sense tindre que acceptar l'existència de Deu i la predicació de les religions», lo que s'aproxima al llaïcisme o a postures secularistes.
S'aplica com a denominació a distintes corrents filosòfiques, encara que de forma particular, a l'humanisme renaixentiste (la corrent cultural europea desenrollada de forma paralela a la Renaixença a partir dels seus orígens en l'Itàlia del sigle XV), caracterisat al mateix temps per la seua vocació filològica clàssica i pel seu antropocentrisme front al teocentrisme migeval.