Diferència entre les revisions de "Rossent Gumiel i Enguix"
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Rossent Gumiel i Enguix''', és un personage valencianiste d'ideologia nacionalista de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. | + | '''Rossent Gumiel i Enguix''', és un personage valencianiste d'ideologia [[Nacionalisme Valencià|nacionalista valenciana]] de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. |
| − | Rossent Gumiel fon membre actiu de les associacions [[Joventut Valencianista]] i [[Valéncia Nova]] i colaborador en diferents publicacions com ''El Poble Valencià''. | + | Rossent Gumiel fon membre actiu de les associacions [[Joventut Valencianista]] i [[Valencia Nova|Valéncia Nova]] i colaborador en diferents publicacions com ''El Poble Valencià''. |
== Valéncia Nova == | == Valéncia Nova == | ||
| − | Rossent Gumiel va arribar a ser un dels presidents de Valéncia Nova, entitat cívica en clares pretensions de fer politica nacionalista valenciana, creada en [[1904]] per diversos membres de [[Lo Rat Penat]] entre els quals destaquen: J.M. Puig i Torralva, F. Badenes i Dalmau, Ramon Andrés i Cabrelles, Eduart Boix, Isidre Torres i Francesc Costell. Tots ells tractaren de reprendre la llínea valencianista iniciada per [[Constantí Llombart]] front a la llínea estetica i contemplativa de Lo Rat Penat de [[Teodor Llorente|Llorente]]. | + | Rossent Gumiel va arribar a ser un dels presidents de [[Valencia Nova|Valéncia Nova]], entitat cívica en clares pretensions de fer politica nacionalista valenciana, creada en l'any [[1904]] per diversos membres de [[Lo Rat Penat]] entre els quals destaquen: [[Josep Maria Puig i Torralva|J.M. Puig i Torralva]], F. Badenes i Dalmau, Ramon Andrés i Cabrelles, Eduart Boix, Isidre Torres i Francesc Costell. Tots ells tractaren de reprendre la llínea valencianista iniciada per [[Constantí Llombart]] front a la llínea estetica i contemplativa de Lo Rat Penat de [[Teodor Llorente|Llorente]]. |
== La Declaració Valencianista == | == La Declaració Valencianista == | ||
| − | La Joventut Valencianista possibilità la [[Declaració Valencianista]] | + | La Joventut Valencianista possibilità la [[La Declaració Valencianista|Declaració Valencianista]], un conjunt de principis i de preceptes que conformarien la part teorica d'este moviment. La Declaració es publicaria en el diari vespertí ''La Correspondencia de Valencia''. |
| + | |||
| + | El [[14 de novembre]] de l'any [[1918]], el diari ''La Correspondencia de Valencia'' publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. La Declaració constava de huit bases que, més tart, varen ser comentades pels diferents membres de les organisacions firmants de dita Declaració en huit artículs publicats en el mateix diari entre el [[16 de novembre]] i el [[7 de decembre]] de 1918. [[Eduart Martínez Sabater]], [[Ignaci Villalonga]], [[Josep García Conejos]], [[Eduart Martínez Ferrando]], [[Pasqual Asins]], [[Salvador Ferrandis i Luna]], [[Maximilià Thous i Orts]] i [[Lluís Cebrian Ibor]], publicaren cada u un artícul dels huit. Els diaris alacantins ''La Región'' i ''Diario de Alicante'' també reproduïren les huit bases el 16 i el 18 de novembre, respectivament. | ||
| + | |||
| + | Foren fonamentals les portacions de figures tan importants del valencianisme com [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet Breva]] o [[Fausti Barberà]], pero també de [[Rafael Trullenque i Santafé|Rafael Trullenque]], Rossent Gumiel, [[Josep Maria Bayarri|Josep Mª Bayarri]]..., sense oblidar l'acció dinamisadora de distints colectius com [[Unió Valencianista Regional]] (Unió Valencianista) i [[Joventut Valencianista]]. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 17: | Llínea 21: | ||
{{Cita|es tracta del primer valencià en reaccionar contra l'hegemonia catalana sobre Valéncia}} | {{Cita|es tracta del primer valencià en reaccionar contra l'hegemonia catalana sobre Valéncia}} | ||
| − | {{Cita|Des de la perspectiva que dona el temps hui es poden analisar les aportacions de figures fonamentals com [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet Breva]] o [[Faustí Barberà]] (noms que ya formen part de l'imaginari colectiu valencianiste), pero tambe de [[Rafael Trullenque]], Rossent Gumiel, [[Ignaci Villalonga]]…, sense oblidar l'accio dinamisadora de distints colectius|''90 anys de la Declaració Valencianista'', [[Juli Moreno]]}} | + | {{Cita|Des de la perspectiva que dona el temps hui es poden analisar les aportacions de figures fonamentals com [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet Breva]] o [[Faustí Barberà]] (noms que ya formen part de l'imaginari colectiu valencianiste), pero tambe de [[Rafael Trullenque i Santafé|Rafael Trullenque]], Rossent Gumiel, [[Ignaci Villalonga]]…, sense oblidar l'accio dinamisadora de distints colectius|''90 anys de la Declaració Valencianista'', [[Juli Moreno]]}} |
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Joventut Valencianista]] | * [[Joventut Valencianista]] | ||
| − | * [[Valéncia Nova]] | + | * [[Valencia Nova|Valéncia Nova]] |
| − | * [[Declaració Valencianista]] | + | * [[La Declaració Valencianista]] |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 30: | Llínea 34: | ||
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=249 Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (I) - Joan Sancho - Cardona Vives] | * [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=249 Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (I) - Joan Sancho - Cardona Vives] | ||
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=273 Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (II) - Joan Sancho - Cardona Vives] | * [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=273 Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (II) - Joan Sancho - Cardona Vives] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Nacionalisme valencià]] | ||
Última revisió del 11:37 17 set 2024
Rossent Gumiel i Enguix, és un personage valencianiste d'ideologia nacionalista valenciana de finals del sigle XIX i principis del sigle XX.
Rossent Gumiel fon membre actiu de les associacions Joventut Valencianista i Valéncia Nova i colaborador en diferents publicacions com El Poble Valencià.
Valéncia Nova[editar | editar còdic]
Rossent Gumiel va arribar a ser un dels presidents de Valéncia Nova, entitat cívica en clares pretensions de fer politica nacionalista valenciana, creada en l'any 1904 per diversos membres de Lo Rat Penat entre els quals destaquen: J.M. Puig i Torralva, F. Badenes i Dalmau, Ramon Andrés i Cabrelles, Eduart Boix, Isidre Torres i Francesc Costell. Tots ells tractaren de reprendre la llínea valencianista iniciada per Constantí Llombart front a la llínea estetica i contemplativa de Lo Rat Penat de Llorente.
La Declaració Valencianista[editar | editar còdic]
La Joventut Valencianista possibilità la Declaració Valencianista, un conjunt de principis i de preceptes que conformarien la part teorica d'este moviment. La Declaració es publicaria en el diari vespertí La Correspondencia de Valencia.
El 14 de novembre de l'any 1918, el diari La Correspondencia de Valencia publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. La Declaració constava de huit bases que, més tart, varen ser comentades pels diferents membres de les organisacions firmants de dita Declaració en huit artículs publicats en el mateix diari entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918. Eduart Martínez Sabater, Ignaci Villalonga, Josep García Conejos, Eduart Martínez Ferrando, Pasqual Asins, Salvador Ferrandis i Luna, Maximilià Thous i Orts i Lluís Cebrian Ibor, publicaren cada u un artícul dels huit. Els diaris alacantins La Región i Diario de Alicante també reproduïren les huit bases el 16 i el 18 de novembre, respectivament.
Foren fonamentals les portacions de figures tan importants del valencianisme com Gaetà Huguet Breva o Fausti Barberà, pero també de Rafael Trullenque, Rossent Gumiel, Josep Mª Bayarri..., sense oblidar l'acció dinamisadora de distints colectius com Unió Valencianista Regional (Unió Valencianista) i Joventut Valencianista.
Cites[editar | editar còdic]
De Rossent Gumiel Enguix, Carles Recio digué en un dels seus artículs de prensa que: