Diferència entre les revisions de "Adam"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Albrecht Dürer 001b.jpg|200px|thumb|Representació d'Adam per [[Albert Durer]], any 1507, [[Museu del Prado]]]]
+
[[File:Albrecht Dürer - Adam (Prado).jpg|200px|thumb|Representació d'Adam per [[Albert Durer]], any 1507, [[Museu del Prado]]]]
 +
 
 
'''Adam''' ([[Idioma hebreu|Hebreu]]: אָדָם "home", "roget", "sanc"; [[Àrap]]: آدم)
 
'''Adam''' ([[Idioma hebreu|Hebreu]]: אָדָם "home", "roget", "sanc"; [[Àrap]]: آدم)
  
En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per [[Déu]] sobre la [[Terra]]; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons la Corà i la religió de ell emanada, el [[Islam]], [[Alà]] va fer d'un coàgul de [[sanc]] i el designà cronològicament primer dels Profetes. La [[Bahaísme|fe Bahá'í]] creu que '''Adam''' fon el primer Mensager de [[Dèu]] conegut de l'Antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per [[Mahoma]] sagell dels profetes.
+
En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per [[Deu]] sobre la [[Terra]]; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons l'Alcorà i la religió d'ell emanada, l'[[Islam]], [[Alà]] el va fer d'un coàgul de [[sanc]] i el designà cronològicament primer dels Profetes. La [[Bahaísme|fe Bahá'í]] creu que Adam fon el primer mensager de [[Deu]] conegut de l'antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per [[Mahoma]] sagell dels profetes.
  
 
== L'història Bíblica ==
 
== L'història Bíblica ==
Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28).  
+
Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'[[Antic Testament]]), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28).  
La [[Bíblia]] declara que d'una costella presa del home (Adam) Jehovà Deu creà a una dona (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu manament de fructificar i multiplicar-se, plenar la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el hort del Eden, donant-li manament de no menjar del "arbre de la ciència del be i del mal" per a no morir. Pero [[Moisés]], autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també a el seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí tirar fora a Adam i Eva al hort d'Eden, Elohim llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vas ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica continua narrant la vida d'Adam i Eva fora del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set son mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a la edat de 930 anys.
+
La [[Bíblia]] declara que d'una costella presa de l'home (Adam) Jehovà Deu creà una dòna ([[Eva]]). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu el manament de fructificar i multiplicar-se, omplir la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el jardí de l'Eden, donant-los el manament de no menjar de l'arbre de la ciència del be i del mal per a no morir. Pero [[Moisés]], autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també al seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí enviar a Adam i Eva del jardí de l'Eden, Deu llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vares ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica contínua narrant la vida d'Adam i Eva fòra del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set són mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a l'edat de 930 anys.
  
Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junta  la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva.
+
Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junt a la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva.
  
Per a més informació vore els artículs [[Adam i Eva]], i [[Eva]].
+
Per a més informació vore els artículs [[Adam i Eva]], i Eva.
  
 
== Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona ==
 
== Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona ==
La [[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies]] (mormons) sosté que Adam i el Arcàngel Miquel són el mateix individu
+
L'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies]] (mormons) sosté que Adam i l'Arcàngel Miquel són el mateix individu
  
Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "dragó" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant la existència premortal.
+
Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "drac" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant l'existència premortal.
  
"Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, el ancià de dies".
+
"Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, l'ancià de dies".
  
Els mormons també consideren que Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra.
+
Els mormons també consideren a Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Arcàngel Miquel]]
 
* [[Arcàngel Miquel]]
 
* [[Noé]]
 
* [[Noé]]
 
+
 
 +
[[Categoria:Antic Testament]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]

Última revisió del 16:15 15 set 2024

Representació d'Adam per Albert Durer, any 1507, Museu del Prado

Adam (Hebreu: אָדָם "home", "roget", "sanc"; Àrap: آدم)

En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per Deu sobre la Terra; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons l'Alcorà i la religió d'ell emanada, l'Islam, Alà el va fer d'un coàgul de sanc i el designà cronològicament primer dels Profetes. La fe Bahá'í creu que Adam fon el primer mensager de Deu conegut de l'antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per Mahoma sagell dels profetes.

L'història Bíblica[editar | editar còdic]

Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'Antic Testament), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28). La Bíblia declara que d'una costella presa de l'home (Adam) Jehovà Deu creà una dòna (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu el manament de fructificar i multiplicar-se, omplir la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el jardí de l'Eden, donant-los el manament de no menjar de l'arbre de la ciència del be i del mal per a no morir. Pero Moisés, autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també al seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí enviar a Adam i Eva del jardí de l'Eden, Deu llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vares ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica contínua narrant la vida d'Adam i Eva fòra del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set són mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a l'edat de 930 anys.

Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junt a la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva.

Per a més informació vore els artículs Adam i Eva, i Eva.

Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona[editar | editar còdic]

L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies (mormons) sosté que Adam i l'Arcàngel Miquel són el mateix individu

Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "drac" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant l'existència premortal.

"Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, l'ancià de dies".

Els mormons també consideren a Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra.

Vore també[editar | editar còdic]