Diferència entre les revisions de "Adam"
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Albrecht Dürer - Adam (Prado).jpg|200px|thumb|Representació d'Adam per [[Albert Durer]], any 1507, [[Museu del Prado]]]] | |
| − | En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per [[ | + | '''Adam''' ([[Idioma hebreu|Hebreu]]: אָדָם "home", "roget", "sanc"; [[Àrap]]: آدم) |
| + | |||
| + | En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per [[Deu]] sobre la [[Terra]]; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons l'Alcorà i la religió d'ell emanada, l'[[Islam]], [[Alà]] el va fer d'un coàgul de [[sanc]] i el designà cronològicament primer dels Profetes. La [[Bahaísme|fe Bahá'í]] creu que Adam fon el primer mensager de [[Deu]] conegut de l'antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per [[Mahoma]] sagell dels profetes. | ||
== L'història Bíblica == | == L'història Bíblica == | ||
| − | Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28). | + | Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'[[Antic Testament]]), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28). |
| − | La Bíblia declara que d'una costella presa | + | La [[Bíblia]] declara que d'una costella presa de l'home (Adam) Jehovà Deu creà una dòna ([[Eva]]). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu el manament de fructificar i multiplicar-se, omplir la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el jardí de l'Eden, donant-los el manament de no menjar de l'arbre de la ciència del be i del mal per a no morir. Pero [[Moisés]], autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també al seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí enviar a Adam i Eva del jardí de l'Eden, Deu llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vares ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica contínua narrant la vida d'Adam i Eva fòra del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set són mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a l'edat de 930 anys. |
| − | Tradicions posteriors senyalen que escrigué, | + | Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junt a la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva. |
| − | Per a més informació vore els artículs [[Adam i Eva]], i | + | Per a més informació vore els artículs [[Adam i Eva]], i Eva. |
== Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona == | == Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona == | ||
| − | + | L'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies]] (mormons) sosté que Adam i l'Arcàngel Miquel són el mateix individu | |
| − | |||
| − | |||
| − | " | + | Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "drac" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant l'existència premortal. |
| − | + | "Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, l'ancià de dies". | |
| − | + | Els mormons també consideren a Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra. | |
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Arcàngel Miquel]] | ||
| + | * [[Noé]] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Antic Testament]] | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
Última revisió del 16:15 15 set 2024
.jpg)
Adam (Hebreu: אָדָם "home", "roget", "sanc"; Àrap: آدم)
En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per Deu sobre la Terra; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons l'Alcorà i la religió d'ell emanada, l'Islam, Alà el va fer d'un coàgul de sanc i el designà cronològicament primer dels Profetes. La fe Bahá'í creu que Adam fon el primer mensager de Deu conegut de l'antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per Mahoma sagell dels profetes.
L'història Bíblica[editar | editar còdic]
Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'Antic Testament), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28). La Bíblia declara que d'una costella presa de l'home (Adam) Jehovà Deu creà una dòna (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu el manament de fructificar i multiplicar-se, omplir la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el jardí de l'Eden, donant-los el manament de no menjar de l'arbre de la ciència del be i del mal per a no morir. Pero Moisés, autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també al seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí enviar a Adam i Eva del jardí de l'Eden, Deu llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vares ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica contínua narrant la vida d'Adam i Eva fòra del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set són mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a l'edat de 930 anys.
Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junt a la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva.
Per a més informació vore els artículs Adam i Eva, i Eva.
Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona[editar | editar còdic]
L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies (mormons) sosté que Adam i l'Arcàngel Miquel són el mateix individu
Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "drac" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant l'existència premortal.
"Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, l'ancià de dies".
Els mormons també consideren a Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra.