Diferència entre les revisions de "Sardenya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Canvie mapa, bandera i escut. Els anteriors eren de l'antic regne de Sardenya.)
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 5: Llínea 5:
 
Sardegna<br />
 
Sardegna<br />
 
Sardenya<br />
 
Sardenya<br />
|país              = Itàlia
+
|país              =
 
|unitat            = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]]
 
|unitat            = [[Regions autònomes d'Itàlia|Regió autònoma]]
|himne            = No té
+
|himne            =
 
|bandera          = Flag of Sardinia, Italy.svg
 
|bandera          = Flag of Sardinia, Italy.svg
 
|escut            = Sardegna-Stemma.svg
 
|escut            = Sardegna-Stemma.svg
Llínea 20: Llínea 20:
 
|gentilici        = Sart<ref>{{DGLV|Sart}}</ref>  
 
|gentilici        = Sart<ref>{{DGLV|Sart}}</ref>  
 
|dirigents_nom    = [[Ugo Cappellacci]]
 
|dirigents_nom    = [[Ugo Cappellacci]]
|superficie       = 24.090 km²
+
|superfície       = 24.090 km²
 
|superfície_lloc  =  
 
|superfície_lloc  =  
 
|superfície_post  =  
 
|superfície_post  =  
Llínea 45: Llínea 45:
 
|pàgina web        =  
 
|pàgina web        =  
 
}}
 
}}
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, situada entre [[Còrsega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest.
+
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, situada entre [[Còrsega]] al nort, la península itàlica a l'est, [[Tunísia]] al sur, i les [[Illes Balears]] a l'oest. La seua capital és [[Cagliari]]
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 53: Llínea 53:
 
Esta illa es troba en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa l'[[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².
 
Esta illa es troba en el centre de la [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa l'[[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².
  
L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicília]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500&nbsp;millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (nomenats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300&nbsp;i 1000&nbsp;metros.
+
L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicília]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500&nbsp;millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (nomenats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (nomenats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300&nbsp;i 1000&nbsp;metros.
  
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).
+
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Sardinia}}
  
 
{{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}}
 
{{Plantilla:Subdivisions d'Itàlia}}
Llínea 65: Llínea 68:
 
[[Categoria:Regions d'Itàlia]]
 
[[Categoria:Regions d'Itàlia]]
 
[[Categoria:Itàlia]]
 
[[Categoria:Itàlia]]
 +
[[Categoria:Illes]]

Última revisió del 16:44 12 set 2024

Sardenya

Sardigna, Sardinna
Sardegna
Sardenya

Regió autònoma
Bandera de
Bandera
Escut de
Escut
 
Situació de

Sardenya en Itàlia
Capital Cagliari
Entitat
Regió autònoma
Superfície
 • Total

24.090 km² km²
Població
 • Total
 • Densitat

1.671.001 habs. hab. (2008)
Gentilici Sart[1]

Sardenya (Sardegna en italià, Sardigna o Sardinna en sart i Sardenya en alguerés) és una illa en el centre de la mar Mediterrànea occidental, situada entre Còrsega al nort, la península itàlica a l'est, Tunísia al sur, i les Illes Balears a l'oest. La seua capital és Cagliari

Història[editar | editar còdic]

En els sigles XII i XIII, Gènova, Pisa i els Estats Pontificis varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les Jujadoríes. A finals del sigle XIII el papa Bonifaci VIII va establir que Sardenya passara a la Corona d'Aragó, formalisant-se la cessió en l'any 1324, quan el llavors infant Alfons, futur Alfons IV, «el Benigne», presa Sardenya durant els últims anys del regnat de Jaume II.[2]

Geografia física[editar | editar còdic]

Esta illa es troba en el centre de la mar Mediterrànea occidental, entre Còrsega al nort de la que la separa l'estret de Bonifaci, la península italiana a l'est, Tunis al sur, i les illes Balears a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².

L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de Sicília i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del Paleozoic (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (nomenats gerres o gollei) i calcàrea dolomítica (nomenats tonneri), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.

L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el mistral, que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el xaloc. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).

Referències[editar | editar còdic]

  1. Cfr. «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons