Diferència entre les revisions de "Família Júlia-Clàudia"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Varen governar l'[[Imperi Romà]] des de l'any [[27 a. C.]] fins a l'any [[68|68 d. C.]], quan l'últim de la dinastia, Neró, va suïcidar-se. | Varen governar l'[[Imperi Romà]] des de l'any [[27 a. C.]] fins a l'any [[68|68 d. C.]], quan l'últim de la dinastia, Neró, va suïcidar-se. | ||
− | Els cinc emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions entre les famílies Júlia i Clàudia. | + | Els cinc emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions entre les famílies Júlia i Clàudia. |
− | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* N.A. Octavia, tragedia preservada en los escritos de Séneca | * N.A. Octavia, tragedia preservada en los escritos de Séneca |
Última revisió del 16:42 31 ago 2024
La família Júlia-Clàudia és la llínea dinàstica dels cinc primers emperadors romans: César August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Varen governar l'Imperi Romà des de l'any 27 a. C. fins a l'any 68 d. C., quan l'últim de la dinastia, Neró, va suïcidar-se.
Els cinc emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions entre les famílies Júlia i Clàudia.
Referències[editar | editar còdic]
- N.A. Octavia, tragedia preservada en los escritos de Séneca
- Suetonio. Vida de los doce Césares (en anglés)
- Tácito. Anales
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Barrett, Anthony A. Agrippina: Sex, power, and politics in the early Empire
- Holztrattner, Franz. Poppaea Neronis Potens: Studien zu Poppaea Sabina, Berger & Söhne: Graz-Horn, 1995
- Kamm, Anthony. The Romans: an Introduction
- Lectura y notas de la CLCV 1003A (Classical Roman Civilization); Carleton University
- Matyszak, Philip. The Sons of Caesar: Imperial Rome's First Dynasty. London: Thames & Hudson, 2006 (tapa gruesa, ISBN 0-500-25128-2)
- Wood, Susan. The Incredible, Vanishing Wives of Nero (en anglés)