Diferència entre les revisions de "Palau Moja"
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Actualment és la seu de la [[Direcció General del Patrimoni Cultural]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref>Generalitat de Catalunya, [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural]</ref> i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de [[decembre]] de [[2010]] se nomena Sala [[Max Cahner]] en honor del primer [[Conseller de Cultura]] de l'etapa [[Jordi Pujol|Pujol]].<ref>Cultura21, ''[http://cultura21.comunicacio21.cat/2010/12/22/la-generalitat-ret-homenatge-a-l%E2%80%99exconseller-de-cultura-max-cahner/ La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner]''</ref> | Actualment és la seu de la [[Direcció General del Patrimoni Cultural]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref>Generalitat de Catalunya, [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural]</ref> i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de [[decembre]] de [[2010]] se nomena Sala [[Max Cahner]] en honor del primer [[Conseller de Cultura]] de l'etapa [[Jordi Pujol|Pujol]].<ref>Cultura21, ''[http://cultura21.comunicacio21.cat/2010/12/22/la-generalitat-ret-homenatge-a-l%E2%80%99exconseller-de-cultura-max-cahner/ La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner]''</ref> | ||
| − | + | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://www.mhcat.cat/monuments/palau_moja Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja] | * [http://www.mhcat.cat/monuments/palau_moja Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja] | ||
* [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja] | * [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja] | ||
Última revisió del 10:52 27 ago 2024
El Palau Moja és una casa senyorial d'estil neoclàssic que es troba en el carrer Portaferrissa núm. 1 de Barcelona, cantonada en la Rambla. Fon feta construir en l'any 1774 pel marqués de Moja i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla migeval de la ciutat de Barcelona. L'arquitecte encarregat del proyecte fon Josep Mas i Dordal, autor de l'iglésia de la Mercè, de Sant Vicenç de Sarrià i del palau episcopal de Barcelona. Les obres varen durar 10 anys i finalment va ser inaugurat en 1784.[1]
Al morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons en l'any 1865, el palau fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier Antonio López y López, primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar en l'any 1875,[1] i aquell any s'hi allojà el rei Alfons XII en la seua visita a Barcelona.
Al Palau també hi va residir el poeta Jacint Verdaguer,[1] protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi ha fet estada visitants ilustres com Sant Joan Bosco, Alfons XII o el rei Joan Carles I, quan era príncep.
Part dels seus jardins varen ser usats per a construir els almagasens SEPU.[1]
Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya[2] i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del més de decembre de 2010 se nomena Sala Max Cahner en honor del primer Conseller de Cultura de l'etapa Pujol.[3]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja
- Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja
- Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 poblesdecatalunya.cat, Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya
- ↑ Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural
- ↑ Cultura21, La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner