Diferència entre les revisions de "Dragó"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Friedrich-Johann-Justin-Bertuch Mythical-Creature-Dragon 1806.jpg|thumb|right| | + | [[File:Friedrich-Johann-Justin-Bertuch Mythical-Creature-Dragon 1806.jpg|thumb|right|250px|Dragó alat que escopinya [[fòc]] per la boca]] |
| − | El '''dragó''' és un ser [[mitologia|mitològic]] que apareix de diversas formes i cultures de tot lo món, en simbolismes distints | + | El '''dragó''' o la '''dragona''' (del [[llatí]] ''dracōnis'') és un ser [[mitologia|mitològic]] que apareix de diversas formes i cultures de tot lo món, en simbolismes distints associats. En la [[mitologia valenciana]] se troben dragons com el [[Dragó d'El Puig]] i el [[Dragó del Patriarca]]. |
| − | Existixen dos tradicions principals sobre els dragons: els dragons europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia de [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Orient Pròxim]]; i els dragons orientals, d'orige [[China|chinenc]], [[Corea|coreà]], [[Japó|japonés]], [[Vietnam|vietnamita]] i d'atres païssos de l'Extrem Orient. Les dos tradicions chinenca i japonessa sorgiren probablement de forma independient, pero en el seu | + | Existixen dos tradicions principals sobre els dragons: els dragons europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia de [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Orient Pròxim]]; i els dragons orientals, d'orige [[China|chinenc]], [[Corea|coreà]], [[Japó|japonés]], [[Vietnam|vietnamita]] i d'atres païssos de l'[[Extrem Orient]]. Les dos tradicions chinenca i japonessa sorgiren probablement de forma independient, pero en el seu desenroll s'han influït mutuament. La paraula dragó apareix també en la tradició cristiana: en l'[[Apocalipsis]] se referix a [[Satanàs]] com el gran dragó, l'antiga serp. |
El dragó, u dels sers mitològics més coneguts, ha segut inspiració de diferents relats i poemes, alguns dels quals han segut portats al cine. La primera aparició trobada dels dragons fon en uns amulets de [[jade]] de la [[cultura Hongshan]], en China fa aproximadament 6700 i 4900 anys. | El dragó, u dels sers mitològics més coneguts, ha segut inspiració de diferents relats i poemes, alguns dels quals han segut portats al cine. La primera aparició trobada dels dragons fon en uns amulets de [[jade]] de la [[cultura Hongshan]], en China fa aproximadament 6700 i 4900 anys. | ||
| − | ==Vore també== | + | == Vore també == |
* [[Dragó del Patriarca]] | * [[Dragó del Patriarca]] | ||
* [[Mitologia valenciana]] | * [[Mitologia valenciana]] | ||
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
| − | + | * Apocalipsis 12:9; Apocalipsis 20:2 | |
| + | * Cohen, Daniel (1989). ''The encyclopedia of monsters''. Michael O'Mara Books Limited. p. 231. ISBN 978-0-948397-94-3 | ||
| + | * ''Diccionario ilustrado de los monstruos'', pág. 142 | ||
| + | * Jones, David E. (2000). ''An Instinct for Dragons''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92721-8. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bonifaz Nuño, Rubén; Imagen de Tláloc, UNAM, México, 1986 | ||
| + | * Ingersol, Ernest. El libro de los dragones. José J. de Olañeta, 2007 | ||
| + | * Izzi, Massimo (2000). Diccionario ilustrado de los monstruos. Alejandría. 84-7651-623-1 | ||
| + | * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | ||
| + | * Ruiz Osuna, Pablo "Dragones : Serpientes, lagartos, dragones y otros engendros de la mitología ibérica, 2021, Amazon kdp | ||
| + | * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Última revisió del 18:56 18 ago 2024
Dragó alat que escopinya fòc per la boca
El dragó o la dragona (del llatí dracōnis) és un ser mitològic que apareix de diversas formes i cultures de tot lo món, en simbolismes distints associats. En la mitologia valenciana se troben dragons com el Dragó d'El Puig i el Dragó del Patriarca.
Existixen dos tradicions principals sobre els dragons: els dragons europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia de Grècia i Orient Pròxim; i els dragons orientals, d'orige chinenc, coreà, japonés, vietnamita i d'atres païssos de l'Extrem Orient. Les dos tradicions chinenca i japonessa sorgiren probablement de forma independient, pero en el seu desenroll s'han influït mutuament. La paraula dragó apareix també en la tradició cristiana: en l'Apocalipsis se referix a Satanàs com el gran dragó, l'antiga serp.
El dragó, u dels sers mitològics més coneguts, ha segut inspiració de diferents relats i poemes, alguns dels quals han segut portats al cine. La primera aparició trobada dels dragons fon en uns amulets de jade de la cultura Hongshan, en China fa aproximadament 6700 i 4900 anys.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Apocalipsis 12:9; Apocalipsis 20:2
- Cohen, Daniel (1989). The encyclopedia of monsters. Michael O'Mara Books Limited. p. 231. ISBN 978-0-948397-94-3
- Diccionario ilustrado de los monstruos, pág. 142
- Jones, David E. (2000). An Instinct for Dragons. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92721-8.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bonifaz Nuño, Rubén; Imagen de Tláloc, UNAM, México, 1986
- Ingersol, Ernest. El libro de los dragones. José J. de Olañeta, 2007
- Izzi, Massimo (2000). Diccionario ilustrado de los monstruos. Alejandría. 84-7651-623-1
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Ruiz Osuna, Pablo "Dragones : Serpientes, lagartos, dragones y otros engendros de la mitología ibérica, 2021, Amazon kdp
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas
