Diferència entre les revisions de "Dragó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|200px|Dragó alat que escopinya fòc per la boca El '''dragó''' és un s…»)
 
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Friedrich-Johann-Justin-Bertuch Mythical-Creature-Dragon 1806.jpg|thumb|right|200px|Dragó alat que escopinya fòc per la boca]]
+
[[File:Friedrich-Johann-Justin-Bertuch Mythical-Creature-Dragon 1806.jpg|thumb|right|250px|Dragó alat que escopinya [[fòc]] per la boca]]
El '''dragó''' és un ser [[mitologia|mitològic]] que apareix de diversas formes i cultures de tot lo món, en simbolismes distints asociats. En la [[mitologia valenciana]] se troben existixen dragons com el [[Dragó d'El Puig]] i el [[Dragó del Patriarca]].
+
El '''dragó''' o la '''dragona''' (del [[llatí]] ''dracōnis'') és un ser [[mitologia|mitològic]] que apareix de diversas formes i cultures de tot lo món, en simbolismes distints associats. En la [[mitologia valenciana]] se troben dragons com el [[Dragó d'El Puig]] i el [[Dragó del Patriarca]].
  
Existixen dos tradicions principals sobre els dragons: els dragons europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia de [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Orient Pròxim]]; i els dragons orientals, d'orige [[China|chinenc]], [[Corea|coreà]], [[Japó|japonés]], [[Vietnam|vietnamita]] i d'atres païssos de l'Extrem Orient. Les dos tradicions chinenca i japonessa sorgiren probablement de forma independient, pero en el seu desenrroll s'han influit mutuament. La paraula dragó apareix també en la tradició cristiana: en l'[[Apocalipsis]] se referix a [[Satanàs]] com el gran dragó, l'antiga serp.
+
Existixen dos tradicions principals sobre els dragons: els dragons europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia de [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Orient Pròxim]]; i els dragons orientals, d'orige [[China|chinenc]], [[Corea|coreà]], [[Japó|japonés]], [[Vietnam|vietnamita]] i d'atres païssos de l'[[Extrem Orient]]. Les dos tradicions chinenca i japonessa sorgiren probablement de forma independient, pero en el seu desenroll s'han influït mutuament. La paraula dragó apareix també en la tradició cristiana: en l'[[Apocalipsis]] se referix a [[Satanàs]] com el gran dragó, l'antiga serp.
  
 
El dragó, u dels sers mitològics més coneguts, ha segut inspiració de diferents relats i poemes, alguns dels quals han segut portats al cine. La primera aparició trobada dels dragons fon en uns amulets de [[jade]] de la [[cultura Hongshan]], en China fa aproximadament 6700 i 4900 anys.
 
El dragó, u dels sers mitològics més coneguts, ha segut inspiració de diferents relats i poemes, alguns dels quals han segut portats al cine. La primera aparició trobada dels dragons fon en uns amulets de [[jade]] de la [[cultura Hongshan]], en China fa aproximadament 6700 i 4900 anys.
  
==Vore també==
+
== Vore també ==
 
* [[Dragó del Patriarca]]
 
* [[Dragó del Patriarca]]
* [[Mitologia Valenciana]]
+
* [[Mitologia valenciana]]
  
==Referències==
+
== Referències ==
{{Traduit de|es|Dragón}}
+
* Apocalipsis 12:9; Apocalipsis 20:2
 +
* Cohen, Daniel (1989). ''The encyclopedia of monsters''. Michael O'Mara Books Limited. p. 231. ISBN 978-0-948397-94-3
 +
* ''Diccionario ilustrado de los monstruos'', pág. 142
 +
* Jones, David E.  (2000). ''An Instinct for Dragons''. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92721-8.
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bonifaz Nuño, Rubén; Imagen de Tláloc, UNAM, México, 1986
 +
* Ingersol, Ernest. El libro de los dragones. José J. de Olañeta, 2007
 +
* Izzi, Massimo (2000). Diccionario ilustrado de los monstruos. Alejandría. 84-7651-623-1
 +
* Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral''
 +
* Ruiz Osuna, Pablo "Dragones : Serpientes, lagartos, dragones y otros engendros de la mitología ibérica, 2021, Amazon kdp
 +
* Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas''
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==

Última revisió del 18:56 18 ago 2024

Dragó alat que escopinya fòc per la boca

El dragó o la dragona (del llatí dracōnis) és un ser mitològic que apareix de diversas formes i cultures de tot lo món, en simbolismes distints associats. En la mitologia valenciana se troben dragons com el Dragó d'El Puig i el Dragó del Patriarca.

Existixen dos tradicions principals sobre els dragons: els dragons europeus, derivats de les tradicions populars europees i de la mitologia de Grècia i Orient Pròxim; i els dragons orientals, d'orige chinenc, coreà, japonés, vietnamita i d'atres païssos de l'Extrem Orient. Les dos tradicions chinenca i japonessa sorgiren probablement de forma independient, pero en el seu desenroll s'han influït mutuament. La paraula dragó apareix també en la tradició cristiana: en l'Apocalipsis se referix a Satanàs com el gran dragó, l'antiga serp.

El dragó, u dels sers mitològics més coneguts, ha segut inspiració de diferents relats i poemes, alguns dels quals han segut portats al cine. La primera aparició trobada dels dragons fon en uns amulets de jade de la cultura Hongshan, en China fa aproximadament 6700 i 4900 anys.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Apocalipsis 12:9; Apocalipsis 20:2
  • Cohen, Daniel (1989). The encyclopedia of monsters. Michael O'Mara Books Limited. p. 231. ISBN 978-0-948397-94-3
  • Diccionario ilustrado de los monstruos, pág. 142
  • Jones, David E. (2000). An Instinct for Dragons. Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-92721-8.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bonifaz Nuño, Rubén; Imagen de Tláloc, UNAM, México, 1986
  • Ingersol, Ernest. El libro de los dragones. José J. de Olañeta, 2007
  • Izzi, Massimo (2000). Diccionario ilustrado de los monstruos. Alejandría. 84-7651-623-1
  • Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
  • Ruiz Osuna, Pablo "Dragones : Serpientes, lagartos, dragones y otros engendros de la mitología ibérica, 2021, Amazon kdp
  • Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas

Enllaços externs[editar | editar còdic]