Diferència entre les revisions de "Figuera"
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut') |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Higuera, árbol frutal.jpg|thumb|right|<center>Figuera</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Higo Negra.jpg|thumb|right|<center>Figues</center>]] |
| − | La '''figuera''', és | + | La '''figuera''', és l'arbre que produïx el fruit de la [[figa]]. Es coneix botànicament com a '''''Ficus carica'''''. |
== Classes == | == Classes == | ||
Es subdividix en dos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l’any: | Es subdividix en dos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l’any: | ||
| − | *La primera és la '''“comú”'''. | + | * La primera és la '''“comú”'''. |
| − | *La | + | * La segon '''“breval”'''. |
| − | Esta | + | Esta última, a mitan [[juny]] ya dona una primera collita de “flors” o “bacores”, molt apreciades per no tindre competència en els mercats, i ya més tart, a principi d’[[agost]] i fins a [[octubre]], junt a la figuera “comú” nos regalen de manera abundosa les seues bondats. |
== Llegenda == | == Llegenda == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Propietats == | == Propietats == | ||
| − | Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% | + | Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d'[[aigua]] i a soles posseïx un 12% de [[sucre]], per tant es d'ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d'aigua es reduïx a menys de tres quartes parts. |
| − | El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons | + | El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en [[Valéncia]]. |
== En l'horta valenciana == | == En l'horta valenciana == | ||
[[Image:Figuera a l'albufera de Gaianes.JPG|thumb|250px|Figuera en l'albufera de [[Gayanes]]]] | [[Image:Figuera a l'albufera de Gaianes.JPG|thumb|250px|Figuera en l'albufera de [[Gayanes]]]] | ||
| − | En | + | En l'[[horta valenciana]] la figuera és connatural al païsage, a l'igual que sol estar present en molts corrals de les cases dels nostres pobles i hui també en els chalets. Molts llauradors se'n planten una en cada camp per tal de tindre una bona ombra durant l'[[estiu]], a la vegada que poder regalar a la seua familia una bona cistella plena de figues. |
| − | Més apreciades, si cap, són les figues produïdes per les figueres del secà; com no tenen un atre rec que no siga el que arrepleguen de la poca pluja que cau, els fruits són més chicotets i arrugats que els de | + | Més apreciades, si cap, són les figues produïdes per les figueres del secà; com no tenen un atre rec que no siga el que arrepleguen de la poca pluja que cau, els fruits són més chicotets i arrugats que els de l'horta, pero també són millors i més dolços. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Figa]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Ficus carica}} | {{Commonscat|Ficus carica}} | ||
| − | + | {{Wikispecies|Ficus_carica}} | |
| − | + | {{DGLV|Figuera}} | |
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Última revisió del 17:41 17 ago 2024
La figuera, és l'arbre que produïx el fruit de la figa. Es coneix botànicament com a Ficus carica.
Classes[editar | editar còdic]
Es subdividix en dos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l’any:
- La primera és la “comú”.
- La segon “breval”.
Esta última, a mitan juny ya dona una primera collita de “flors” o “bacores”, molt apreciades per no tindre competència en els mercats, i ya més tart, a principi d’agost i fins a octubre, junt a la figuera “comú” nos regalen de manera abundosa les seues bondats.
Llegenda[editar | editar còdic]
Es conta que un sabi naturaliste assegurava que “la figa fon creada per la Naturalea per a ser robada i consumida a peu de figuera o dalt de les seues branques”.
Propietats[editar | editar còdic]
Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d'aigua i a soles posseïx un 12% de sucre, per tant es d'ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d'aigua es reduïx a menys de tres quartes parts.
El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en Valéncia.
En l'horta valenciana[editar | editar còdic]
En l'horta valenciana la figuera és connatural al païsage, a l'igual que sol estar present en molts corrals de les cases dels nostres pobles i hui també en els chalets. Molts llauradors se'n planten una en cada camp per tal de tindre una bona ombra durant l'estiu, a la vegada que poder regalar a la seua familia una bona cistella plena de figues.
Més apreciades, si cap, són les figues produïdes per les figueres del secà; com no tenen un atre rec que no siga el que arrepleguen de la poca pluja que cau, els fruits són més chicotets i arrugats que els de l'horta, pero també són millors i més dolços.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Figuera.
Wikispecies té un artícul sobre Figuera.
«Figuera». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).