Diferència entre les revisions de "Metro"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 101: Llínea 101:
 
|1 Ångström||= ||style="text-align:right;"|[[1 E-10 m|1×10<sup>-10</sup> ||metros]]||&nbsp;
 
|1 Ångström||= ||style="text-align:right;"|[[1 E-10 m|1×10<sup>-10</sup> ||metros]]||&nbsp;
 
|-
 
|-
|1 [[nanòmetre]] ||= ||style="text-align:right;"|10||Ångström||&nbsp;
+
|1 [[nanòmetro]] ||= ||style="text-align:right;"|10||Ångström||&nbsp;
 
|1 Ångström||= ||style="text-align:right;"|100 ||[[picómetro]]s||&nbsp;
 
|1 Ångström||= ||style="text-align:right;"|100 ||[[picómetro]]s||&nbsp;
 
|}
 
|}

Revisió de 23:51 5 feb 2010

Per a atres usos d'este terme vore Metro (desambiguació).
Aleació de platino-iridiat, antic estàndart del metro.

El metro és l'unitat principal de llongitut del Sistema Internacional d'Unitats.

La definició donada per l'Oficina Internacional de Pesos i Mides és la següent:

Un metro és la distància que recorre la llum en el buit durant un interval d'1/299.792.458 de segon.[1]

Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en 1791 i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea del equador terrestre. Si este valor s'expressara de manera anàloga a com es definix la milla nàutica, es correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal.

Es van realisar medicions cuidadoses respecte d'això (vore Historia) que en 1889 cristalisaren en un metro patró de platí i iridi depositat en l'Oficina Internacional de Pesos i Mides (Paris).

Etimologia

La paraula metro prové de la paraula grega "µ?T???" (metro), que significa "mida",[2] i que fon convertida en una mida de llongitut en França en el nom de "mètre".

Múltiples i submúltiples de metro

Múltiples Submúltiples
1024 m = yottametro 10-1 m = decímetro
1021 m = zettametro 10-2 m = centímetro
1018 m = exámetro 10-3 m = milímetro
1015 m = petámetro 10-6 m = micrómetro
1012 m = terámetro 10-9 m = nanómetro
109 m = gigámetro 10-10 m = ångström
106 m = megàmetro 10-12 m = picómetro
104 m = miriàmetro 10-15 m = femtómetro
103 m = quilómetro 10-18 m = attómetro
102 m = hectómetro 10-21 m = zeptómetro
101 m = decàmetro 10-24 m = yoctómetro

Equivalències en el S I 

  • 1 000 000 000 000 000 000 000 000 ym
  • 1 000 000 000 000 000 000 000 zm
  • 1 000 000 000 000 000 000 am
  • 1 000 000 000 000 000 fm
  • 1 000 000 000 000 pm
  • 10 000 000 000 Å
  • 1 000 000 000 nm
  • 1 000 000 µm
  • 1 000 mm
  • 100 cm
  • 10 dm
  • 0,1 dam o Dm
  • 0,01 hm
  • 0,001 km
  • 0,0001 Mam
  • 0,000 001 Mm
  • 0,000 000 001 Gm
  • 0,000 000 000 001 Tm
  • 0,000 000 000 000 001 Pm
  • 0,000 000 000 000 000 001 Em
  • 0,000 000 000 000 000 000 001 Zm
  • 0,000 000 000 000 000 000 000 001 Ym

Equivalències en atres unitats

Unitats mètriques
expressades en un sistema no Internacional  
Unitats no Internacionals
expressades en el Sistema Internacional
1 metro = 39,37 polzades 1 polzada = 0,0254 metros
1 centímetro = 0,3937 polzades   1 polzada = 2,54 centímetros  
1 milímetro = 0,03937 polzades   1 polzada = 25,4 milímetros  
1 metro = 1×1010 Ångström   1 Ångström = 1×10-10 metros  
1 nanòmetro = 10 Ångström   1 Ångström = 100 picómetros  

Vore també

Referències

  1. La BIPM no fa la distinció entre Buit quàntic i Espai buit. Resolution 1 of the 17th CGPM (CGPM, 1984), retrieved from BIPM datava's (BIPM, n.D.) on 24 August 2008.
  2. «METRO».

Enllaços externs