Diferència entre les revisions de "Nacionalisme"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''nacionalisme''' és una ideologia i un moviment social i polític que va sorgir junt en el concepte de ...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''nacionalisme''' és una [[ideologia]] i un [[història dels moviments socials i polítics|moviment social i polític]] que va sorgir junt en el concepte de [[nació]] propi de la [[Edat Contemporànea]] en les circumstàncies històriques de la ''Era de les [[Revolucions]]'' ([[Revolució Industrial]], [[Revolució burguesa]], [[Revolució lliberal]]) des de finals del sigle XVIII. També pot designar al ''[[sentiment]] | + | El '''nacionalisme''' és una [[ideologia]] i un [[història dels moviments socials i polítics|moviment social i polític]] que va sorgir junt en el concepte de [[nació]] propi de la [[Edat Contemporànea]] en les circumstàncies històriques de la ''Era de les [[Revolucions]]'' ([[Revolució Industrial]], [[Revolució burguesa]], [[Revolució lliberal]]) des de finals del sigle XVIII. També pot designar al ''[[sentiment]] nacionaliste'' i a l'''[[época]] del nacionalisme''. |
Com a ideologia, el nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent [[identitari]] dins d'una [[comunitat política]]; i part de dos [[principi]]s bàsics respecte a la relació entre la nació i el [[estat]]: | Com a ideologia, el nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent [[identitari]] dins d'una [[comunitat política]]; i part de dos [[principi]]s bàsics respecte a la relació entre la nació i el [[estat]]: | ||
Revisió de 20:52 4 feb 2010
El nacionalisme és una ideologia i un moviment social i polític que va sorgir junt en el concepte de nació propi de la Edat Contemporànea en les circumstàncies històriques de la Era de les Revolucions (Revolució Industrial, Revolució burguesa, Revolució lliberal) des de finals del sigle XVIII. També pot designar al sentiment nacionaliste i a l'época del nacionalisme.
Com a ideologia, el nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent identitari dins d'una comunitat política; i part de dos principis bàsics respecte a la relació entre la nació i el estat:
- El principi de la sobirania nacional: que mantindria que la nació és l'única base llegítima per a l'estat.
- El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir en les de la nació.
El terme nacionalisme s'aplica tant a les doctrines polítiques com als moviments nacionalistes: les accions colectives de moviments socials i polítics tendents a conseguir les reclamacions nacionalistes. De vegades també se nomena nacionalisme al sentiment de pertinença a la nació pròpia, una cosa en principi identificable en el patriotisme, pero distint si va més allà del mer sentiment i incorpora contingut doctrinal o acció política en un sentit concret.
La historiografia també usa el terme nacionalisme per a referir-se l'época del nacionalisme: el periodo històric de formació de les nacions i el sorgiment de la ideologia i moviments nacionalistes, la qual cosa va ocórrer entorn del sigle XIX, coincidint en les revolucions lliberals o revolucions burgueses. En el sigle XX es produïx una renovació del nacionalisme, en el periodo d'entreguerres vinculat al fascisme, i després de la Segona Guerra Mundial vinculat al procés de descolonisació i al tercermundisme, quan sorgixen numerosos grups denominats Moviment de Llibertament Nacional.
Es parla també del nacionalisme musical, expressió artística de la segona mitat del segle XIX que coincidix en el nacionalisme polític en la valoració de l'etnicitat (folklore), i que deriva de l'anterior romanticisme, moviment intelectual i artístic també molt vinculat en el nacionalisme romàntic, encara que siga de més àmplia extensió temporal i conceptual que este.