Diferència entre les revisions de "Deu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en quasi totes les civilisacions humanes.
+
El concepte teològic, filosòfic i antropològic de '''Deu''' fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes [[religió|religions]], en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en casi totes les civilisacions humanes.
  
El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan es referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].
+
El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan se referix a l'idea de ser suprem de les religions [[monoteisme|monoteistes]], com són el [[judaisme]], el [[cristianisme]], l'[[islam]] i, potser en menor grau, el [[zoroastrisme]] o [[mazdeisme]].
  
En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mijana]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és tasca comprovable pel [[método científic]], sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].
+
En la tradició cristiana, des de l'[[Edat Mija]], Deu és objecte d'estudi de la [[teologia]]. Des de temps de [[Sant Tomàs d'Aquino]] ([[1225]]-[[1274]]), s'assumix que l'existència de Deu no és comprovable pel [[método científic]], sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la [[metafísica]].
  
En l'islam, el [[Corà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, ya que diu esta és confirmada per l'instint humà pur i sa (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de la Unitat Divina, és alguna cosa natural i instintiu
+
En l'islam, l'[[Alcorà]] no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, puix diu que esta és confirmada per l'instint humà pur i (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del [[politeisme]]»). Més encara, l'afirmació de l'Unitat Divina, és una cosa natural i instintiva.
  
==Definició==
+
== Definició ==
  
La definició més comuna de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa allò sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.
+
La definició més comú de '''Deu''' és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.
  
Les religions que creguen en un sol Deu es diuen monoteistes i les que creguen en més d´un se diuen politeistes.
+
Les religions que creuen en un sol Deu se diuen monoteistes i les que creuen en més d'un se diuen politeistes.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
  
*[[Agnosticisme]]
+
* [[Agnosticisme]]
*[[Alà]]
+
* [[Alà]]
*[[Ateisme]]
+
* [[Ateisme]]
*[[Cristianisme]]
+
* [[Cristianisme]]
*[[Deisme]]
+
* [[Deisme]]
*[[Hinduisme]]
+
* [[Hinduisme]]
*[[Islam]]
+
* [[Islam]]
*[[Judaisme]]
+
* [[Judaisme]]
*[[Jesucrist]]
+
* [[Jesucrist]]
  
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]

Última revisió del 16:06 5 ago 2024

El concepte teològic, filosòfic i antropològic de Deu fa referència a una suprema deïtat adorada per algunes religions, en especial les d'orige abrahàmic i aquelles relacionades. La seua conceptualisació ha segut tema de debat en casi totes les civilisacions humanes.

El vocable «deu» s'escriu en valencià en mayúscula com a substantiu propi quan se referix a l'idea de ser suprem de les religions monoteistes, com són el judaisme, el cristianisme, l'islam i, potser en menor grau, el zoroastrisme o mazdeisme.

En la tradició cristiana, des de l'Edat Mija, Deu és objecte d'estudi de la teologia. Des de temps de Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274), s'assumix que l'existència de Deu no és comprovable pel método científic, sino que la seua existència ha de demostrar-se en l'àmbit de la metafísica.

En l'islam, l'Alcorà no discutix en profunditat el tema de demostrar l'existència de Deu, puix diu que esta és confirmada per l'instint humà pur i sà (aixina com per la ment no contaminada en «l'impurea del politeisme»). Més encara, l'afirmació de l'Unitat Divina, és una cosa natural i instintiva.

Definició[editar | editar còdic]

La definició més comú de Deu és un ser superior, suprem, omnipotent, omnipresent i omniscient, que representa lo sagrat. S'acostuma a escriure en minúscula els deus politeistes (estudiats per la mitologia) i en mayúscula l'entitat abstracta del monoteisme (el Creador omnipotent, estudiat per la teologia i centre de la religió). Si el deu inspira la llei secular, la societat se diu teocràcia.

Les religions que creuen en un sol Deu se diuen monoteistes i les que creuen en més d'un se diuen politeistes.

Vore també[editar | editar còdic]