Diferència entre les revisions de "Rio de Janeiro"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
== Toponimia == | == Toponimia == | ||
| − | El dia d'any nou de [[1502]] (''janeiro'' significa 'giner') el navegant portugués [[Gaspar de Lemos]] va entrar en el seu barco en una baïa el nom natiu de la qual seguix sent hui Guanabara en la costa brasilera. En l'idioma portugués de l'época, les baïes també eren nomenades "rius" o "ries", per la qual cosa ell la va denominar Rio de Janeiro ('Riu de giner'). | + | El dia d'any nou de [[1502]] (''janeiro'' significa 'giner') el navegant portugués [[Gaspar de Lemos]] va entrar en el seu barco en una baïa el nom natiu de la qual seguix sent hui Guanabara en la costa brasilera. En l'idioma portugués de l'época, les baïes també eren nomenades "rius" o "ries", per la qual cosa ell la va denominar Rio de Janeiro ('Riu de giner'). |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:14 1 ago 2024
Rio de Janeiro fundada com a São Sebastião do Rio de Janeiro, és una ciutat, municipi brasiler i capital de l'estat homònim, ubicada en el surest del país. És la segona ciutat més poblada de Brasil despuix de São Paulo.
Història[editar | editar còdic]
Fon la capital de l'Imperi portugués entre els anys 1808 i 1822 i, més tart, la capital de Brasil des de 1822, quan la nació va declarar la seua independència del país lusità. Va conservar eixe ranc fins a l'inauguració de Brasília, en l'any 1960.
Economia[editar | editar còdic]
És un dels principals centres econòmics, de recursos culturals i financers de Brasil. És coneguda internacionalment pels seus icons culturals i païsages, com el Pa de Sucre, l'estàtua del Crist Redentor (una de les sèt maravelles del món modern), les plages de Copacabana i Ipanema, l'Estadi de Maracanà, el parc nacional de Tijuca (el major bosc urbà del món), la Quinta da Boa Vista, l'illa de Paquetà, les Festes de final d'Any en Copacabana i la celebració del Carnestoltes.
Representa el segon major PIB en el país i el 30 major del món, ademés de ser sèu de dos de les més importants empreses brasileres —Petrobras i Vale do Rio Doce, ara privatisada— i les principals empreses de petròleu i la telefonia, aixina com del major conglomerat de companyies de mijos i comunicacions d'Amèrica Llatina. És el segon centre més gran d'investigació i desenroll en Brasil, alcançant el 17% de la producció científica nacional (segons senyes de 2005).
Rio de Janeiro també és considerada una ciutat global beta per l'inventari de 2018 de l'Universitat de Loughborough (GaWC).
Ciutat Maravellosa[editar | editar còdic]
És coneguda mundialment com la "Ciutat Maravellosa" (Cidade Maravilhosa), en portugués, va albergar la Copa Mundial de Fútbol de 1950, la Copa Confederacions 2013, la Jornada Mundial de la Joventut 2013, la Copa Mundial de Fútbol de 2014 i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. Fon sèu de la Copa Amèrica 2019, en l'Estadi de Maracaná es va disputar la final de la Copa, resultant guanyador Argentina.
Toponimia[editar | editar còdic]
El dia d'any nou de 1502 (janeiro significa 'giner') el navegant portugués Gaspar de Lemos va entrar en el seu barco en una baïa el nom natiu de la qual seguix sent hui Guanabara en la costa brasilera. En l'idioma portugués de l'época, les baïes també eren nomenades "rius" o "ries", per la qual cosa ell la va denominar Rio de Janeiro ('Riu de giner').
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rio de Janeiro.- Rio de Janeiro en Wikipedia