Diferència entre les revisions de "Iglésia catòlica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'seva' a 'seua')
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a la seua vegada en la ciutat de [[Roma]]. Es conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra|món]] . Comprén aproximadament el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].
+
[[Archiu:Sãopedro1.jpg|300px|thumbnail|right|Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.]]
  
L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en col·laboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.
+
L''''Iglésia catòlica''' és una institució de caràcter religiós, professant del [[cristianisme]], organisada i estructurada en la [[Ciutat del Vaticà]], enclavada a l'hora en la ciutat de [[Roma]]. Se conta entre les organisacions estatals més antigues del [[terra|món]] . Comprén vora el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el [[catolicisme]].
  
L'Iglésia defineix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'exercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>
+
L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[Papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[Papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és qui té l'autoritat suprema en colaboració en el Colege dels Bisbes, dels quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.
  
En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle 16, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.
+
L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sacrament]]s i l'eixercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>
 +
 
 +
En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del [[sigle IV]]. En el [[sigle XI]], una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es varen mantindre en la comunió en el [[Papa]], la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el [[sigle XVI]], en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
*[[Cristianisme]]
+
* [[Cristianisme]]
*[[Crist]]
+
* [[Crist]]
*[[Catolicisme]]
+
* [[Catolicisme]]
*[[Papa de Roma]]
+
* [[Papa de Roma]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
  
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]

Última revisió del 18:59 30 jul 2024

Basílica de Sant Pere, en el Vaticà.

L'Iglésia catòlica és una institució de caràcter religiós, professant del cristianisme, organisada i estructurada en la Ciutat del Vaticà, enclavada a l'hora en la ciutat de Roma. Se conta entre les organisacions estatals més antigues del món . Comprén vora el 55% del total dels cristians. El seu conjunt és el catolicisme.

L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del Papa en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el Papa és Francesc, que és qui té l'autoritat suprema en colaboració en el Colege dels Bisbes, dels quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

L'Iglésia definix la seua missió de difondre l'evangeli de Jesucrist, l'administració dels sacraments i l'eixercici de la caritat.[1] Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, aixina com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.[2]

En una història que abasta casi dosmil anys, l'Iglésia és "l'institució més antiga i més gran del món", i ha tengut un paper prominent en l'història de la civilisació occidental, almenys des del sigle IV. En el sigle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, se va produir entre el cristianisme oriental i l'occidental. Estes iglésies orientals que es varen mantindre en la comunió en el Papa, la forma de les iglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les iglésies ortodoxes. En el sigle XVI, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Iglésia compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Barry, pp. 50–51.
  2. Barry, pp. 98–99.