Diferència entre les revisions de "Forces de dispersió de London"
(Pàgina nova, en el contingut: «Les forces de dispersió de London són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic alemà Fritz London, qui les va investigar en 1930....») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Les forces de dispersió de London són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic alemà [[Fritz London]], qui les va investigar en 1930. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat | + | Les '''forces de dispersió de London''' són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic [[Alemanya|alemà]] [[Fritz London]], qui les va investigar en l'any [[1930]]. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat. |
| − | |||
| − | L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' | + | Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils nomenades forces de London. |
| + | |||
| + | L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts'' són els punts de fusió i d'ebullició. | ||
= Vore també = | = Vore també = | ||
| Llínea 8: | Llínea 9: | ||
* [[Força intermolecular]] | * [[Força intermolecular]] | ||
* [[Interacció dipol-dipol]] | * [[Interacció dipol-dipol]] | ||
| − | + | ||
| + | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Forces intermoleculars]] | [[Categoria:Forces intermoleculars]] | ||
[[Categoria:Enllaç químic]] | [[Categoria:Enllaç químic]] | ||
Última revisió del 11:56 21 jul 2024
Les forces de dispersió de London són un tipo de força intermolecular, denominades aixina pel físic alemà Fritz London, qui les va investigar en l'any 1930. Sorgixen entre molècules no polars, en les que poden aparéixer dipols instantàneus. Són més intenses quant mayor és la molècula, ya que els dipols es poden produir en més facilitat.
Dipol-dipol: consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllaç d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol. Només són eficaços a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Aixina com les molècules polars presenten algun tipo de forces intermoleculars com les ya mencionades, també les substància conformades per molècules no polars i els àtoms que constituïxen els gasos nobles experimenten atraccions molt dèbils nomenades forces de London.
L'intensitat de la força de dispersió depén de cert número de factors. No obstant, donar un enfocament qualitatiu i predictiu deu considerar que les forces de dispersió es relacionen en el número d'electrons que es troben en l'àtom o en la molècula. Aixina, baix dita base, és el número d'electrons el que determinarà la facilitat en la que es pot polarisar la densitat de l'electró i a major polarisació, són més intenses les forces de dispersió. A la seua volta, l'intensitat d'estes forces intermoleculars determina el punt de fusió i el punt d'ebullició de la substància: quan més intenses són les forces intermoleculars, més alts són els punts de fusió i d'ebullició.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Fuerzas de dispersión de London de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.