Diferència entre les revisions de "Francesc Carreras Candi"
(Text reemplaça - 'Drassanes' a 'Darassanes') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(→Cites) |
||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
{{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}} | {{Cita|''Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente.''|"El Lenguaje Valenciano", per Francesc Carreras Candi, publicat en la ''Geografía general del Reino de Valencia'' (1920-1927), pàg. 553}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Lo expuesto parece suficiente para acabar con antiguos prejuicios y dejar justificada la afirmación de hablarse en Valencia la lengua ibérica romanceada, al tiempo de su conquista por Jaime I''|Francesc Carreras Candi}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:33 20 jul 2024
| Francesc Carreras i Candi | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Estatua a Frances Carreras Candi | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, geógraf i polític. | ||
| Naiximent: | 1862 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Espanya | ||
| Defunció: | 1937 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862 - † 1937). Fon un historiador, geógraf i polític català.
Biografia[editar | editar còdic]
Es va llicenciar en Dret en l'Universitat de Barcelona en 1882 i en 1890 va ser president de la Joventut Conservadora. Va ser professor d'Història de Catalunya en els Estudis Universitaris Catalans i en l'Ateneu Enciclopèdic Popular. En 1898 va ingressar en la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, de la qual fon el seu president entre 1918-1931 i 1934-1937. En el bolletí de dita Acadèmia va publicar numerosos treballs històrics. Aficionat a l'excursionisme, en 1888-1890 va ser secretari del Centre Excursioniste de Catalunya, llavors denominat Associació Catalanista d'Excursions Científiques, del que també va ser vicepresident en 1912. Va publicar artículs en diversos mijos, relacionats en l'història i la geografia, en especial en l'Ilustració Catalana i La Vanguardia.
També s'interessà per la filatèlia i va ser membre dels congressos de l'Unió Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906), fundant en 1901 la Societat Filatèlica Catalana. Com a historiador, va participar en els Congressos d'Història de la Corona d'Aragó.
Fon acadèmic de número de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona de la qual fon president durant casi vint anys contribuint a la fundació del Bolletí d'eixa institució en la que va publicar numerosos artículs històrics. Fon també acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història de Madrit i de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Sevilla.
Encara que des de la seua joventut va colaborar en infinitat de periòdics i publicacions, sobre els més variats temes com els castells, la numismàtica, la filatèlia, etc... la seua principal obra és La ciutat de Barcelona (1916) que seguix sent, un sigle més tart, l'obra de referència per excelència de dita ciutat, i que forma part de l'obra Geografia General de Catalunya (1908-18) que ell mateixa va dirigir. I que posteriorment va englobar Vascongadas (1921), Valéncia (1922) i Galícia (1928). Continuant el treball d'equip iniciat en esta obra en El Folclor i Costums d'Espanya (1933).
Fon regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1891-1922) per la Lliga Regionalista i va promoure la publicació de documents inèdits de l'archiu municipal, com el Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barceloní i Rúbriques de Bruniquer. També fon president de la comissió del Districte de l'Eixample (1918-1922) i va contribuir a salvar les Darassanes. També fon cònsul en Barcelona de la República Dominicana des de l'any 1900, i gerent de la Companyia per a la canalisació de l'Ebre des de l'any 1924.
Part del fondo personal de Francesc Carreras i Candi es conserva en l'Archiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Obres[editar | editar còdic]
- Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme (1892)
- Lo castell de la Roca del Vallès (1895)
- Notas históricas de Sarriá (1897)
- Dietari de la guerra a Cervera (1907)
- Geografía General de Catalunya (1908-1918)
- Geografía General del Reino de Valencia (Publicada sobre 1913).
- Orígenes de la enfiteusis en Barcelona durante los siglos XI y XII (1909)
- Narraciones montserratinas (1911)
- La Via Laietana (1913)
- La ciutat de Barcelona (1916)
- La creu coberta (1919)
- Les darassanes barcelonines, sos inventaris i restauració (1928)
- Desafiament a Catalunya en el sigle XVI (1936) junt a Siegfried Bosch.
- Cataluña ilustrada (1940)
- La navegación en el río Ebro (1940)