Diferència entre les revisions de "Mictlanpachécatl"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Encara que tots Mictlanpachécatl, [[Huitztlampaehécatl]], [[Cihuatecayotl]] i [[Tlálocayotl]] estaven baix el mando de [[Ehécatl]], el deu del vent i advocació de [[Quetzalcóatl]], estos també estaven baix el domini dels regentes de dites direccions hemisfèriques o quadrants [[Tezcatlipoca]] (Nort), [[Xipetótec]] (Este), Quetzalcóatl (Oest) i [[Huitzilopochtli]] (Sur). | Encara que tots Mictlanpachécatl, [[Huitztlampaehécatl]], [[Cihuatecayotl]] i [[Tlálocayotl]] estaven baix el mando de [[Ehécatl]], el deu del vent i advocació de [[Quetzalcóatl]], estos també estaven baix el domini dels regentes de dites direccions hemisfèriques o quadrants [[Tezcatlipoca]] (Nort), [[Xipetótec]] (Este), Quetzalcóatl (Oest) i [[Huitzilopochtli]] (Sur). | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6 | * Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6 | ||
Última revisió del 16:03 18 jul 2024
Ilustració de l'hemisferi nort en el Còdex Borgia
Mictlanpachécatl, (del nàhuatl: Miktlanpaehekatl ‘el vent del nort’‘miktlanpa, cap al lloc dels morts; ehekatl, vent’), en la mitologia asteca, és el deu del vent del Nort. És una de les quatre personificacions del vent a través dels quatre punts cardinals, les personificacions dels vents del Sur, de l'Oest, del Nort i de l'Est.
Encara que tots Mictlanpachécatl, Huitztlampaehécatl, Cihuatecayotl i Tlálocayotl estaven baix el mando de Ehécatl, el deu del vent i advocació de Quetzalcóatl, estos també estaven baix el domini dels regentes de dites direccions hemisfèriques o quadrants Tezcatlipoca (Nort), Xipetótec (Este), Quetzalcóatl (Oest) i Huitzilopochtli (Sur).
Referències[editar | editar còdic]
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
- «Pahtécatl». Arqueología Mexicana
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaçox externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mictlanpachécatl.