Diferència entre les revisions de "Anaxàgores"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
{{Cita|Si m'enganyes una volta, teua és la culpa; si m'enganyes dos, és meua.|Anaxàgores}} | {{Cita|Si m'enganyes una volta, teua és la culpa; si m'enganyes dos, és meua.|Anaxàgores}} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/anaxagoras.htm Biografías y Vidas. «Anaxágoras»] | ||
| + | * Dilthey, Wilhelm (2015). Historia de la filosofía. México D. F.: Fondo de Cultura Económica. p. 32. | ||
| + | * [http://bibliotecadigital.tamaulipas.gob.mx/archivos/descargas/31000000281.PDF Marco Tulio Cicerón. «Sobre la Naturaleza de los Dioses». ] | ||
| + | * Ríos Pedraza, Francisco; Haya Segovia, Fernando (2009). «La filosofía antigua». En Amodeo Escribano, Marisa; Scott Blacud, Elizabeth; López Vera, Eduardo et al., eds. Historia de la Filosofía. San Fernando de Henares: Oxford Univesity Press España, Sociedad Anónima. p. 5. ISBN 9788467351477 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 10:49 14 jul 2024
Anaxàgores (Clazomene, antiga Grècia, 483 a. C. - † Lampsacus, antiga Grècia, 428 a. C.), fon un filòsof presocràtic que introduí la noció de nous (νοῦς, ment o pensament) com a element fonamental de la seua concepció filosòfica.
Anaxàgores naixqué en Clazómenas o Clazomene (en l'actual Turquia) i es va traslladar a Atenes (cap a 483 a. C.), per la destrucció i reubicació de Clazómenas despuix del fracàs del tumult jònic contra el domini de Pèrsia. Fon el primer pensador estranger en establir-se en Atenes.
Entre els seus alumnes es trobaven l'estadiste grec Pericles, Arquelao, Protàgores d'Abdera, Tucídides, el dramaturc grec Eurípides, i es diu que també Demòcrit i Sócrates.
Anaxàgores donà també un gran impuls a l'investigació de la naturalea fundada en l'experiència, la memòria i la tècnica. Ad ell se li atribuïxen les explicacions racionals dels eclipses i de la respiració dels peixos, com també investigacions sobre l'anatomia del cervell.
Coneixedor de les doctrines de Anaxímenes, Parménides, Zenón i Empédocles, Anaxàgores havia ensenyat en Atenes durant uns trenta anys, quan es va exiliar despuix de ser acusat d'impietat en sugerir que el Sol era una massa de ferro candent i que la Lluna era una roca que reflectia la llum del Sol i procedia de la Terra.
Marchà a Jonia (actual Anatòlia) i es va establir en Lámpsaco o Lampsacus (una colónia de Mileto), a on, segons diuen, es va deixar morir de fam (Diógenes Laercio, II, 14). És segur, en tot cas, que en tal lloc fon venerat (Aristóteles, Rhet. 1398 b 16) i inclús va deure d'haver un grup de seguidors seus (Eusebio de Cesarea, Praeparatio Ev., 10, 14).
Cites
Referències
- Biografías y Vidas. «Anaxágoras»
- Dilthey, Wilhelm (2015). Historia de la filosofía. México D. F.: Fondo de Cultura Económica. p. 32.
- Marco Tulio Cicerón. «Sobre la Naturaleza de los Dioses».
- Ríos Pedraza, Francisco; Haya Segovia, Fernando (2009). «La filosofía antigua». En Amodeo Escribano, Marisa; Scott Blacud, Elizabeth; López Vera, Eduardo et al., eds. Historia de la Filosofía. San Fernando de Henares: Oxford Univesity Press España, Sociedad Anónima. p. 5. ISBN 9788467351477
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anaxàgores.