Diferència entre les revisions de "Real Colege Seminari del Corpus Christi"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
* [[Dragó del Patriarca]] | * [[Dragó del Patriarca]] | ||
* [[Roca del Patriarca]] | * [[Roca del Patriarca]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Reial Col·legi del Corpus Christi de València}} | {{Commonscat|Reial Col·legi del Corpus Christi de València}} | ||
Última revisió del 18:29 12 jul 2024
El Real Colege Seminari del Corpus Christi o del Patriarca està situat en el carrer de la Nau de la ciutat de Valéncia front a l'antiga Universitat Lliteraria.
Fon alçat a instancies del patriarca Sant Joan de Ribera. La seua construcció s'escomençà en l'any 1586 terminant-se en l'any 1615. Intervingueren mestres canters com Gaspar Gregori, Guillem del Rei, Bertomeu Abril, Francesc Figuerola, entre atres.
Te el seu precedent en el Colege del Patriarca actual Convent de Santo Domingo en Oriola, que fon fundat pel patriarca d'Antioquia i arquebisbe de Valéncia, el cardenal Fernando de Loazes, oriolà de naiximent, edifici que aplegà a ser Universitat.
Es tracta d'un compacte edifici que ocupa una quadra completa. S'ordena a través d'un claustre rectangular al voltant del qual se distribuixen les dependencies colegials i en el costat oest se troba l'iglésia. El claustre és un dels millors eixemples d'arquitectura renaixentista realisat en columnes de marbre genoves. L'iglésia és de planta de creu llatina en una sola nau en capelles laterals i capçal dreta, en cupula en la travessia. Està dividida en dos trams presentant un tercer als peus sobre el que es dispon el cor alt. L'interior està totalment decorat per pintures al fresc. La capella és de planta rectangular en capçal poligonal decorada al fresc per Bertomeu Matarana. En l'àngul norest del claustre s'alça l'escala de voltes realisada en canteria que seria eixemple per a atres realisades posteriorment en atres edificis.
En la frontera destaca la galeria superiora d'arquets i la torre campanar de la cantonada. La portada realisada en marbre presenta un arc allindat flanquejat per columnes pareades sobre pedestals.
Despuix del claustre i l'iglésia es desenrollen les dependencies de servici en torn a un pati menor. En la part trassera de l'edifici s'obri una porta davant de la que s'alçà una tanca del sigle XIX en alts antepits i remats en forma de piramide.
Fon declarat en l'any 1962 monument històric-artistic nacional. En 2007 fon declarat be d'interés cultural en categoria de monument.
Entre les obres d'importancia històric-artistica que se conserven en el Museu del Colege destaca el manuscrit original de l'obra postuma de Tomas Moro, canciller britànic i martir de l'iglésia, escrit durant la seua reclusió en la Torre de Londres abans de la seua eixecució que tingué lloc el 6 de juliol de l'any 1535. Este valiós manuscrit, nomenat Instructions and prayers o Tristia Christi ("The agony of Christ"), que pot considerar-se un autentic testament espiritual, fon salvat per la seua filla Margaret, qui ho feu aplegar a Espanya en l'ajuda del Emperador Carles V.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real Colege Seminari del Corpus Christi.