Diferència entre les revisions de "Provabilitat"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
La '''provabilitat,''' és una mesura de l'incertitut associada a un succés o event futur i sol expressar-se com un [[número]] entre 0 i 1 (o entre 0% i 100%). | La '''provabilitat,''' és una mesura de l'incertitut associada a un succés o event futur i sol expressar-se com un [[número]] entre 0 i 1 (o entre 0% i 100%). | ||
| + | |||
Una forma tradicional d'estimar algunes provabilitats seria obtindre la freqüència d'un acontenyiment determinat per mig de la realisació d'experiments aleatoris, d'els que es coneixen tots els resultats possibles, baix v: condicions ''suficientment'' estables. | Una forma tradicional d'estimar algunes provabilitats seria obtindre la freqüència d'un acontenyiment determinat per mig de la realisació d'experiments aleatoris, d'els que es coneixen tots els resultats possibles, baix v: condicions ''suficientment'' estables. | ||
Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a [[zero]]), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un). | Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a [[zero]]), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un). | ||
| − | La [[teoria de la provabilitat]] s'usa extensament en àrees com la [[estadística]], la [[física]], la [[matemàtica]], les [[ciència]]s, la [[administració]], [[contaduría]], [[economia]] i la [[filosofia]] per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les [[matemàtiques]] que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris. | + | La [[teoria de la provabilitat]] s'usa extensament en àrees com la [[estadística]], la [[física]], la [[matemàtica]], les [[ciència]]s, la [[administració]], [[contaduría]], [[economia]] i la [[filosofia]] per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les [[matemàtiques]] que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris. |
| − | |||
| + | [[Categoria:Matemàtiques]] | ||
[[Categoria:Matemàtiques aplicades]] | [[Categoria:Matemàtiques aplicades]] | ||
[[Categoria:Teoria de la decisió]] | [[Categoria:Teoria de la decisió]] | ||
Última revisió del 16:33 12 jul 2024
La provabilitat, és una mesura de l'incertitut associada a un succés o event futur i sol expressar-se com un número entre 0 i 1 (o entre 0% i 100%).
Una forma tradicional d'estimar algunes provabilitats seria obtindre la freqüència d'un acontenyiment determinat per mig de la realisació d'experiments aleatoris, d'els que es coneixen tots els resultats possibles, baix v: condicions suficientment estables. Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a zero), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un).
La teoria de la provabilitat s'usa extensament en àrees com la estadística, la física, la matemàtica, les cièncias, la administració, contaduría, economia i la filosofia per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les matemàtiques que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Probabilidad de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.