Diferència entre les revisions de "Lledó (nom)"
m |
(→Lidón) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Orige == | == Orige == | ||
| − | Existixen documents a on apareix el nom de Lledó a partir del [[sigle XIV]], tant en [[llatí]], en [[llengua valenciana]] | + | Existixen documents a on apareix el nom de Lledó a partir del [[sigle XIV]], tant en [[llatí]], en [[llengua valenciana]] com en [[castellà]]. |
La forma genuïna i tradicional de la paraula Lledó, aplicada al [[Basílica del Lledó|santuari de la Patrona de la Ciutat]], la [[Mare de Deu del Lledó]], es remonta als inicis de la [[llengua valenciana]]. D'este us toponímic i religiós s'ha format el nom de dòna Maria del Lledó, simplement Lledó, i també el llinage corresponent. | La forma genuïna i tradicional de la paraula Lledó, aplicada al [[Basílica del Lledó|santuari de la Patrona de la Ciutat]], la [[Mare de Deu del Lledó]], es remonta als inicis de la [[llengua valenciana]]. D'este us toponímic i religiós s'ha format el nom de dòna Maria del Lledó, simplement Lledó, i també el llinage corresponent. | ||
| − | El nom de Lledó prové de l'arbre el [[Lledoner|lledoner]] i el seu fruit, el [[Lledó (fruit)|lledó]], i té el seu significat en la ''Santa Troballa'', a on el llaurador [[Perot de Granyana]] trobà una image de la Mare de Deu del Lledó baix d'un lledoner mentres estava llaurant el seu camp. | + | El nom de Lledó prové de l'arbre el [[Lledoner|lledoner]] i el seu fruit, el [[Lledó (fruit)|lledó]], i té el seu significat en la ''Santa Troballa'', a on el llaurador [[Perot de Granyana]] trobà en l'any [[1366]] una image de la Mare de Deu del Lledó baix d'un lledoner mentres estava llaurant el seu camp. |
== Primers documents == | == Primers documents == | ||
| − | Sigle XIV | + | === Sigle XIV === |
* [[1375]]. Quod eis concedere deberem quod in ecclesia ermita nea sub invocatione Beate '''Marie del ledo''', in termino preffate ville constructa. (Archiu Històric Nacional. Secció del clero, carpeta 466, doc. núm 14). | * [[1375]]. Quod eis concedere deberem quod in ecclesia ermita nea sub invocatione Beate '''Marie del ledo''', in termino preffate ville constructa. (Archiu Històric Nacional. Secció del clero, carpeta 466, doc. núm 14). | ||
| − | * [[1379]]. Manobrer e lochtinent de sagrista de sancta '''Maria del lido'''. Item lo consell acorda que les teules del spital sien de '''santa Maria del ljdo'''. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, II) | + | * [[1379]]. Manobrer e lochtinent de sagrista de sancta '''Maria del lido'''. Item lo consell acorda que les teules del spital sien de '''santa Maria del ljdo'''. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, II). |
| − | * [[1380]]. Que com a la Ecclesia de Madona sancta '''Marja del ljdo''' haje mester un portal de pedra picada et lo portal de sant Anthoni lo pus xich…. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, III) | + | * [[1380]]. Que com a la Ecclesia de Madona sancta '''Marja del ljdo''' haje mester un portal de pedra picada et lo portal de sant Anthoni lo pus xich…. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, III). |
| + | |||
| + | == ''Lidón'' == | ||
| + | |||
| + | ''Lidón'' és una variant castellana de Lledó. Nom femení usat en Castelló per l'advocació mariana de la Mare de Deu del Lledó, en castellà, ''Virgen de Lidón''. El sant se celebra el dissabte de la quarta semana de Pasqua. Fa uns anys ''María de Lidón'' era un dels noms més utilisats en Castelló i afores, pero ara ya és freqüent trobar també a soles ''Lidón''. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 10:15 7 jul 2024
Lledó o Maria del Lledó és un nom propi de dòna, molt característic, tradicional i típic de la ciutat i província de Castelló de la Plana. Existix també eixe mateix nom pero en castellà, Lidón o María del Lidón.
Orige[editar | editar còdic]
Existixen documents a on apareix el nom de Lledó a partir del sigle XIV, tant en llatí, en llengua valenciana com en castellà.
La forma genuïna i tradicional de la paraula Lledó, aplicada al santuari de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Deu del Lledó, es remonta als inicis de la llengua valenciana. D'este us toponímic i religiós s'ha format el nom de dòna Maria del Lledó, simplement Lledó, i també el llinage corresponent.
El nom de Lledó prové de l'arbre el lledoner i el seu fruit, el lledó, i té el seu significat en la Santa Troballa, a on el llaurador Perot de Granyana trobà en l'any 1366 una image de la Mare de Deu del Lledó baix d'un lledoner mentres estava llaurant el seu camp.
Primers documents[editar | editar còdic]
Sigle XIV[editar | editar còdic]
- 1375. Quod eis concedere deberem quod in ecclesia ermita nea sub invocatione Beate Marie del ledo, in termino preffate ville constructa. (Archiu Històric Nacional. Secció del clero, carpeta 466, doc. núm 14).
- 1379. Manobrer e lochtinent de sagrista de sancta Maria del lido. Item lo consell acorda que les teules del spital sien de santa Maria del ljdo. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, II).
- 1380. Que com a la Ecclesia de Madona sancta Marja del ljdo haje mester un portal de pedra picada et lo portal de sant Anthoni lo pus xich…. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, III).
Lidón[editar | editar còdic]
Lidón és una variant castellana de Lledó. Nom femení usat en Castelló per l'advocació mariana de la Mare de Deu del Lledó, en castellà, Virgen de Lidón. El sant se celebra el dissabte de la quarta semana de Pasqua. Fa uns anys María de Lidón era un dels noms més utilisats en Castelló i afores, pero ara ya és freqüent trobar també a soles Lidón.