Diferència entre les revisions de "Bonifaci Ferrer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 63: Llínea 63:
 
* [[Biblia Valenciana]]
 
* [[Biblia Valenciana]]
 
* [[Cartoixa de Vall de Crist]]
 
* [[Cartoixa de Vall de Crist]]
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/ferrer_bonifacio.htm Bonifaci Ferrer. Biografias y Vidas]
 
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/ferrer_bonifacio.htm Bonifaci Ferrer. Biografias y Vidas]

Revisió de 10:48 6 jul 2024

Bonifaci Ferrer i Miquel
Retaule de Fra Bonifaci Ferrer, detall del carrer central.JPG
Retaule de Fra Bonifaci Ferrer en el Museu de Belles Arts de Valéncia
Naiximent 1350?
Valéncia
Mort 1417
Altura (Valéncia)
Activitat Escritor i religiós
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XIV-XV
Obres principals Traducció de la Biblia"

Bonifaci Ferrer i Miquel, Fra Bonifaci Ferrer o simplement Bonifaci Ferrer (Valéncia, 1350 ? - † Altura, 1417), fon un religiós valencià, germà de Sant Vicent Ferrer.

Biografia

Bonifaci Ferrer estudià en l'Universitat de Perusa (Itàlia) i en l'Universitat de Lleida, i fon representant de la "Ciutat e Regne" de Valéncia en diverses ocasions; pero al morir la seua esposa i nou dels seus onze fills, ingressà en el Monasteri de Porta-Coeli (Portaceli), en plena Serra Calderona.

Al final de sa vida s'instalà en la Cartoixa de Vall de Crist, en Altura, aplegant a ser el prior principal.

Fon soterrat en la Cartoixa de Vall de Crist, i desenterrat i inhumat en l'any 1884 davant de l'altar major de l'iglésia parroquial d'Altura.

Obra lliterària

Una de les cares de l'única pàgina que se'n conserva a on pot llegir-se "fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana", concretament en la quinta llínea del tercer paràgraf

En Portaceli feu una traducció del llatí a la llengua valenciana a partir de la Biblia Vulgata.

Esta Bíblia Valenciana constituïx una de les primeres mencions de la llengua valenciana com a tal, puix en l'epílec s'explica que "fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana".

Fon una de les primeres obres en ser editades en la península Ibèrica, en l'any 1478, a mans de l'impressor Lambert Palmart.

Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana

Gracies infinides sien fetes al, omnipotent deu, e senyor nostre, Jesu crist: e ala humil, e sacratissima verge maria mare sua. Acaba la biblia molt vera, e catholica: treta de vna biblia del noble mossen berenguer viues de boil caualler: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret, e en facultat de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benauenturat sanct vicent ferrer del orde de pricadors: en la qual translacio foren, e altres singulars hòmens de sciencia. E ara derrerament aquesta es stada diligentment corregida, vista, e regoneguda per lo reuerend mestre jaume borrell mestre en sacra theologia del orde de pricadors: e inquisidor en regne de valencia. Es stada empremptada en la ciutat de valencia a despeses del magnifich en philip vizlant mercader dela vila de jsne de alta Alamanya: per mestre Alfonso Fenandez de Cordoua del Regne de Castella, e per mestre lambert palomar alamany mestre en arts: començada en lo mes de febrer del any mil quatrecens setanta set: e acabada en lo mes de Març del any Mil.CCCCLXXVIII.

Obra política

En l'any 1412 fon representant del Regne de Valéncia, junt a Sant Vicent Ferrer i Pere Beltrán, en el Compromís de Casp.

Cova Santa

Una tradició popular, afirma que en Altura es dedicà a elaborar imàgens de la Verge. D'igual forma, se li atribuïx l'aparició posterior (pòstuma) d'una image de la Verge en la Cova Santa (una zona pròxima a Altura), que provocà la veneració ad este cim.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Sarasa Sánchez, Esteban (1981). Aragón y el compromiso de Caspe. Colección Aragón. Librería General. p. 121. ISBN 978-84-7078-107-0

Enllaços externs

Commons