Diferència entre les revisions de "Pepa Villalba"
m (Text reemplaça - 'disolució' a 'dissolució') |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Maria Josefa Villalba Payá''', coneguda artísticament com a '''Pepa Villalba''', ([[Valéncia]], [[2 de juliol]] de [[1963]] - [[14 de juliol]] de [[2017]]), fon una cantant [[Valencians|valenciana]]. | + | '''Maria Josefa Villalba Payá''', coneguda artísticament com a '''Pepa Villalba''', ([[Valéncia]], [[2 de juliol]] de [[1963]] - † [[14 de juliol]] de [[2017]]), fon una cantant [[Valencians|valenciana]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Trayectòria musical == | == Trayectòria musical == | ||
| − | Pepa Villalba gravà quatre discs junt al grup entre els anys [[1983]] i [[1989]]. El seu major | + | Pepa Villalba gravà quatre discs junt al grup entre els anys [[1983]] i [[1989]]. El seu major èxit fon ''La noche no es para mí'' del disc ''Videoterapia'', escrit per Carlos Solís, en una vesprà d'estiu en [[El Vedat]], i produit pel també cantant [[Tino Casal]], que també s'encarregaria de la producció del seu sebon àlbum de ''Vídeo'', ''Código secreto'' (1984). |
Paralelament a aquella bombada, ''Vídeo'' varen gravar el llegendari ''jingle'' que anunciava l'emissora dels 40 en Valéncia, Ràdio Mediterràneu. Aquella tornada que cantava Pepa (''Mediterràneu Ser la FM''), es va convertir en tan popular com els seus primers ''singles''. | Paralelament a aquella bombada, ''Vídeo'' varen gravar el llegendari ''jingle'' que anunciava l'emissora dels 40 en Valéncia, Ràdio Mediterràneu. Aquella tornada que cantava Pepa (''Mediterràneu Ser la FM''), es va convertir en tan popular com els seus primers ''singles''. | ||
| − | L'éxit (hit) de la banda va aplegar | + | L'éxit (hit) de la banda va aplegar inclús a liderar la llista dels 40 Principals en [[1983]]. Despuix de dos LP més, ''Relatos de diez minutos'' ([[1986]]) i ''Brisa de amor'' (1989), ''Vídeo'' es varen dissoldre en decembre de [[1989]]. El grup va tornar als escenaris en [[2011]], encara que sense Pepa Villalba, que va preferir mantindre's al marge. Solament va colaborar ocasionalment, en els anys noranta del [[sigle XX]], en els cors del disc de Paco Sanz ''El Club de los locos'' i en les gravacions a mitan dels noranta de ''P.C.A Problems'' de Jorge Pruess Sants i Juan Carlos Cantal Mínguez. |
El grup Vídeo fon la primera banda valenciana en conseguir un disc d'or catapultant el tecno-pop valencià a escala nacional. | El grup Vídeo fon la primera banda valenciana en conseguir un disc d'or catapultant el tecno-pop valencià a escala nacional. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
* ''Relatos de diez mundos'' (1986), LP | * ''Relatos de diez mundos'' (1986), LP | ||
* ''Brisa de amor'' (1989), LP | * ''Brisa de amor'' (1989), LP | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:26 5 jul 2024
| Maria Josefa Villalba Payá | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantant. | ||
| Naiximent: | 2 de juliol de 1963 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 14 de juliol de 2017 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Maria Josefa Villalba Payá, coneguda artísticament com a Pepa Villalba, (Valéncia, 2 de juliol de 1963 - † 14 de juliol de 2017), fon una cantant valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
Filla d'un professor de lliteratura d'institut, va estudiar en Valéncia en les Mares escolapies de Sant Josep. En l'any 1989 acabà els estudis de medicina i és llicencià en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Valéncia.
Pepa Villalba fon la cantant del grup musical Vídeo. Entrats els anys 80 del sigle XX, en l'incorporació de Puchi Balanzá, a la bateria, Sissi als teclats i Pepa Villalba, com a veu principal, varen actualisar el proyecte per a reconvertir-ho en Vídeo, baix l'influència de les noves músiques que estaven portant bandes com Ultravox o The Human League. L'any 1981 és creà el grup de tecno-pop Vídeo despuix de la dissolució de la banda de folc-pop Albatros El grup estava format per José Manuel Moles (guitarra), Vicente Chust (guitarra i veu), Carlos Solís (baix i veu), Puchi Balanzá (bateria), Sissi Álvarez (teclats i cors) i la pròpia Pepa Villalba, com a veu solista.
Pepa Villalba faltà quan tenia 54 anys a causa d'una greu malaltia degenerativa.
Trayectòria musical[editar | editar còdic]
Pepa Villalba gravà quatre discs junt al grup entre els anys 1983 i 1989. El seu major èxit fon La noche no es para mí del disc Videoterapia, escrit per Carlos Solís, en una vesprà d'estiu en El Vedat, i produit pel també cantant Tino Casal, que també s'encarregaria de la producció del seu sebon àlbum de Vídeo, Código secreto (1984).
Paralelament a aquella bombada, Vídeo varen gravar el llegendari jingle que anunciava l'emissora dels 40 en Valéncia, Ràdio Mediterràneu. Aquella tornada que cantava Pepa (Mediterràneu Ser la FM), es va convertir en tan popular com els seus primers singles.
L'éxit (hit) de la banda va aplegar inclús a liderar la llista dels 40 Principals en 1983. Despuix de dos LP més, Relatos de diez minutos (1986) i Brisa de amor (1989), Vídeo es varen dissoldre en decembre de 1989. El grup va tornar als escenaris en 2011, encara que sense Pepa Villalba, que va preferir mantindre's al marge. Solament va colaborar ocasionalment, en els anys noranta del sigle XX, en els cors del disc de Paco Sanz El Club de los locos i en les gravacions a mitan dels noranta de P.C.A Problems de Jorge Pruess Sants i Juan Carlos Cantal Mínguez.
El grup Vídeo fon la primera banda valenciana en conseguir un disc d'or catapultant el tecno-pop valencià a escala nacional.
Discografia[editar | editar còdic]
- Zafiro, single con los temas La noche no es para mí i Fría y automática
- Videoterapia (1983), LP
- Código Secreto (1984), LP
- Relatos de diez mundos (1986), LP
- Brisa de amor (1989), LP