Diferència entre les revisions de "Vicent Peris"
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Vicent Peris''', ([[Sogorp]], [[1478]]- [[ | + | '''Vicent Peris''', ([[Sogorp]], [[1478]] - † [[Valéncia]], [[1522]]), capità general de l'eixercit agermanat, durant la [[revolta de les Germanies]] del [[Regne de Valéncia]]. |
| − | Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats mostraren fortes discrepàncies internes, a l'estar formats per grups socials en interessos ben diferents i a voltes contraposts. Peris fon un líder radical de la revolta que substituí al moderat [[Joan Llorenç]]. Peris obtingué dos grans èxits militars inicials: la presa del castell de [[Xàtiva]] el [[14 de juliol]] de [[1521]] i la victòria de la [[batalla de Gandia]], el [[23 de juliol]] del mateix any. | + | Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats mostraren fortes discrepàncies internes, a l'estar formats per grups socials en interessos ben diferents i a voltes contraposts. Peris fon un líder radical de la revolta que substituí al moderat [[Joan Llorenç]]. Peris obtingué dos grans èxits militars inicials: la presa del castell de [[Xàtiva]] el [[14 de juliol]] de [[1521]] i la victòria de la [[batalla de Gandia]], el [[23 de juliol]] del mateix [[any]]. |
| − | Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars | + | Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. Peris, despuix de fer-se fort uns mesos en Xàtiva, tornà a Valéncia la nit del [[18 de febrer]] de [[1522]], en l'objectiu de reactivar la revolta, pero en la capital, la burguesia rebel estava pactant una eixida negociada. |
| − | En una desesperada aventura, Vicent Peris s'instalà en la seua pròpia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de | + | En una desesperada aventura, Vicent Peris s'instalà en la seua pròpia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de [[Valéncia]], fins a que un grup de soldats conseguí incendiar sa casa. Peris acabà entregant-se al capità [[Diego Ladrón de Guevara]]. El [[3 de març]] de [[1522]] entraren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l'eixecució al dia següent, de Vicent Peris i els seus colaboradors més pròxims. |
| + | |||
| + | La capital valenciana li dedicà una plaça, rotulant-la en el seu nom, lo que es cita en una providència del Mustaçaf de l'any [[1659]]. | ||
| + | |||
| + | Segurament, esta placa, estava situada prop del carrer de Gràcia a on es diu que s’emplaçava la seua residència, en el solar de la qual, despuix de ser incendiada, s'ordena enramar sal. L'actual carrer Vicent Peris, rebé esta denominació, substituint el ròtul de C/Galindo, per decisió municipal d'[[abril]] de [[1969]], i és una boca de carrer que dona a l'Av. Dr. [[Pesset Aleixandre]], enfront de l'Av. Joan XXIII (zona Zaidia-Tormos). | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Germanies]] | + | * [[Germanies]] |
| − | *[[Junta dels Tretze]] | + | * [[Junta dels Tretze]] |
| − | *[[Joan Llorens]] | + | * [[Joan Llorens]] |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://dbe.rah.es/biografias/9291/vicente-peris Real Academia de la Historia. Vicent Peris] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bonilla, Luis (1973). Las Revoluciones Españolas En El Siglo XVI. Madrid: Colección Universitaria de Bolsillo Punto Omega. pp. 197–221 | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Militars]] | ||
[[Categoria:Militars valencians]] | [[Categoria:Militars valencians]] | ||
[[Categoria:Revolta de les Germanies]] | [[Categoria:Revolta de les Germanies]] | ||
[[Categoria:Sogorbins]] | [[Categoria:Sogorbins]] | ||
| − | |||
Última revisió del 19:06 4 jul 2024
Vicent Peris, (Sogorp, 1478 - † Valéncia, 1522), capità general de l'eixercit agermanat, durant la revolta de les Germanies del Regne de Valéncia.
Des dels inicis de la revolta armada, els agermanats mostraren fortes discrepàncies internes, a l'estar formats per grups socials en interessos ben diferents i a voltes contraposts. Peris fon un líder radical de la revolta que substituí al moderat Joan Llorenç. Peris obtingué dos grans èxits militars inicials: la presa del castell de Xàtiva el 14 de juliol de 1521 i la victòria de la batalla de Gandia, el 23 de juliol del mateix any.
Posteriorment, el moviment pergué unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars varen concloure en derrotes dels agermanats. Peris, despuix de fer-se fort uns mesos en Xàtiva, tornà a Valéncia la nit del 18 de febrer de 1522, en l'objectiu de reactivar la revolta, pero en la capital, la burguesia rebel estava pactant una eixida negociada.
En una desesperada aventura, Vicent Peris s'instalà en la seua pròpia casa i congregà als seus partidaris, lo que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de Valéncia, fins a que un grup de soldats conseguí incendiar sa casa. Peris acabà entregant-se al capità Diego Ladrón de Guevara. El 3 de març de 1522 entraren definitivament les tropes reals en Valéncia, realisant-se l'eixecució al dia següent, de Vicent Peris i els seus colaboradors més pròxims.
La capital valenciana li dedicà una plaça, rotulant-la en el seu nom, lo que es cita en una providència del Mustaçaf de l'any 1659.
Segurament, esta placa, estava situada prop del carrer de Gràcia a on es diu que s’emplaçava la seua residència, en el solar de la qual, despuix de ser incendiada, s'ordena enramar sal. L'actual carrer Vicent Peris, rebé esta denominació, substituint el ròtul de C/Galindo, per decisió municipal d'abril de 1969, i és una boca de carrer que dona a l'Av. Dr. Pesset Aleixandre, enfront de l'Av. Joan XXIII (zona Zaidia-Tormos).
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bonilla, Luis (1973). Las Revoluciones Españolas En El Siglo XVI. Madrid: Colección Universitaria de Bolsillo Punto Omega. pp. 197–221