Diferència entre les revisions de "Iglésia del monasteri de Sorø"
m |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En l'instauració de la [[reforma protestant]] es varen llavar els [[fresc]]s dels murs de l'iglésia, que casi varen desaparéixer. En anys recents, s'ha iniciat la restauració d'alguns d'ells. | En l'instauració de la [[reforma protestant]] es varen llavar els [[fresc]]s dels murs de l'iglésia, que casi varen desaparéixer. En anys recents, s'ha iniciat la restauració d'alguns d'ells. | ||
| − | Ademés de la família Hvide, també es troben les tombes dels reis [[Cristóbal II de Dinamarca|Cristóbal II]] i [[Valdemar IV de Dinamarca|Valdemar Atterdag]]. | + | Ademés de la família Hvide, també es troben les tombes dels reis [[Cristóbal II de Dinamarca|Cristóbal II]] i [[Valdemar IV de Dinamarca|Valdemar Atterdag]]. |
Última revisió del 14:42 1 jul 2024
L'Iglésia del monasteri de Sorø (en danés Sorø klosterkirke) fon el temple d'un monasteri cisterciense -hui desaparegut- en la localitat danesa del mateix nom. Actualment és l'iglésia de la parròquia luterana de Sorø.
Fon un dels primers temples romànics en ser elaborat en rajola, un tipo de material que posteriorment seria prou comú en Dinamarca durant la Edat Mija.
Els monges cistercencs varen aplegar a Sorø en 1161 procedents del monasteri d'Esrum i per indicacions del bisbe Absalon de Roskilde. L'iglésia va quedar terminada en 1201, quan el bisbe va morir. Va ser sepultat junt a l'altar major i posteriorment, el temple serviria de tomba per a varis membres de la família Hvide, a la que pertanyia el propi Absalon.
En l'instauració de la reforma protestant es varen llavar els frescs dels murs de l'iglésia, que casi varen desaparéixer. En anys recents, s'ha iniciat la restauració d'alguns d'ells.
Ademés de la família Hvide, també es troben les tombes dels reis Cristóbal II i Valdemar Atterdag.