Diferència entre les revisions de "Marxisme"
(corregides les faltes d'ortografia) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Karl Max.jpg|thumb|right|300px|[[Karl Max]].]] | [[Image:Karl Max.jpg|thumb|right|300px|[[Karl Max]].]] | ||
| − | El '''marxisme''' és el conjunt de doctrines polítiques i filosòfiques derivades de l'obra de Karl Max, filòsof i periodiste revolucionari | + | El '''marxisme''' és el conjunt de doctrines polítiques i filosòfiques derivades de l'obra de [[Karl Max]], filòsof i periodiste revolucionari [[Alemanya|alemà]], qui va contribuir en camps com la [[sociologia]], l'[[economia]] i l'[[història]], i del seu amic Friedrich Engels, qui li ajudà en molts dels seus alvanços en les seues teories. |
| − | Marx i Engels es van basar en la filosofia | + | Marx i Engels es van basar en la filosofia alemana de Hegel i de Feuerbach, l'economia política [[Anglaterra|anglesa]] d'Adam Smith i de David Ricardo, i el [[socialisme]] i [[comunisme]] francés de Saint-simon i Babeuf respectivament, per a desenrollar una crítica de la societat que fóra tant científica com revolucionària. Esta crítica va conseguir la seua expressió més sistemàtica en la seua obra més important dedicada a la societat capitalista, El capital: crítica de l'economia política. |
| − | + | Ademés de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del [[segle XX]], com Louis Althusser o Miguel Abensour, han senyalat en l'obra de Marx, el desenrollament de temes presents en l'obra de [[Maquiavel]] o [[Spinoza]]. També diversos sociòlecs i filòsofs, com [[Raymond Aron]] i [[Michel Foucault]], han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, l'influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes en [[França]]. | |
| − | Des de la mort de Marx en 1883, diversos grups del món sancer han | + | Des de la mort de Marx en [[1883]], diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats socialdemòcrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del [[proletariat]]. La socialdemocràcia va resultar en la formació del [[Partit Laborista]] i del [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]], entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en [[1918]] a [[Rússia]], previ a la formació de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]], dimanen 2 partits del P[[artit Obrer Social Demócrata de Rússia]]: el [[Partit Comuniste]], formació comunista, i el [[Partit Social Demócrata de Rússia]]. Encara continua havent-hi molts moviments revolucionaris i partits polítics en tot el món, des del final de la Unió Soviètica, encara que l'[[internacionalisme]] obrer ha patit una greu crisis. Encara que hi ha partits socialdemòcrates en el poder en diverses nacions d'[[Occident]], fa molt que es van distanciar en aspectes rellevants dels seus llaços històrics en Marx i les seues idees. En l'actualitat en [[Laos]], [[Corea del Nort]], [[Vietnam]], [[Cuba]], la República Popular [[China]] i [[Moldàvia]] hi ha en el poder governs que s'autoproclamen marxistes. |
[[Categoria:Marxisme]] | [[Categoria:Marxisme]] | ||
Revisió de 23:00 27 gin 2010
El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques i filosòfiques derivades de l'obra de Karl Max, filòsof i periodiste revolucionari alemà, qui va contribuir en camps com la sociologia, l'economia i l'història, i del seu amic Friedrich Engels, qui li ajudà en molts dels seus alvanços en les seues teories.
Marx i Engels es van basar en la filosofia alemana de Hegel i de Feuerbach, l'economia política anglesa d'Adam Smith i de David Ricardo, i el socialisme i comunisme francés de Saint-simon i Babeuf respectivament, per a desenrollar una crítica de la societat que fóra tant científica com revolucionària. Esta crítica va conseguir la seua expressió més sistemàtica en la seua obra més important dedicada a la societat capitalista, El capital: crítica de l'economia política.
Ademés de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del segle XX, com Louis Althusser o Miguel Abensour, han senyalat en l'obra de Marx, el desenrollament de temes presents en l'obra de Maquiavel o Spinoza. També diversos sociòlecs i filòsofs, com Raymond Aron i Michel Foucault, han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, l'influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes en França.
Des de la mort de Marx en 1883, diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats socialdemòcrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La socialdemocràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en 1918 a Rússia, previ a la formació de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demócrata de Rússia: el Partit Comuniste, formació comunista, i el Partit Social Demócrata de Rússia. Encara continua havent-hi molts moviments revolucionaris i partits polítics en tot el món, des del final de la Unió Soviètica, encara que l'internacionalisme obrer ha patit una greu crisis. Encara que hi ha partits socialdemòcrates en el poder en diverses nacions d'Occident, fa molt que es van distanciar en aspectes rellevants dels seus llaços històrics en Marx i les seues idees. En l'actualitat en Laos, Corea del Nort, Vietnam, Cuba, la República Popular China i Moldàvia hi ha en el poder governs que s'autoproclamen marxistes.