Diferència entre les revisions de "Atahualpa"
m |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Quan [[Huàscar]] es va coronar emperador en [[Cuzco]], Atahualpa contava en el veterà eixèrcit norteny del seu pare, [[Huayna Capac]], i en l'herència d'Atahualpa en un cogovern des de la ciutat de [[Quito]], encara que subjugat al Cuzco. Despuix de certs successos que varen encendre la mecha de la discòrdia entre abdós germans, es va donar inici a la sanguinosa [[Guerra civil incaica]]. | Quan [[Huàscar]] es va coronar emperador en [[Cuzco]], Atahualpa contava en el veterà eixèrcit norteny del seu pare, [[Huayna Capac]], i en l'herència d'Atahualpa en un cogovern des de la ciutat de [[Quito]], encara que subjugat al Cuzco. Despuix de certs successos que varen encendre la mecha de la discòrdia entre abdós germans, es va donar inici a la sanguinosa [[Guerra civil incaica]]. | ||
| − | Despuix de tretze batalles, Atahualpa va conseguir véncer a Huàscar en l'any [[1532]] en Quipaypan, prop de Cuzco, despuix de | + | Despuix de tretze batalles, Atahualpa va conseguir véncer a Huàscar en l'any [[1532]] en Quipaypan, prop de Cuzco, despuix de lo que es va proclamar ''Inca'' o emperador. Despuix va conéixer als espanyols en la ciutat de [[Cajamarca]], a on, segons la versió tradicional, i despuix d'una inesperada emboscada espanyola, [[Francisco Pizarro]] li va fer presoner. Als pocs mesos els espanyols li varen acusar de traició, d'ocultar un tesor, de conspiració contra la corona espanyola, i d'assessinar a Huàscar. Atahualpa va oferir pagar dos habitacions plenes d'[[argent]] i una plena d'[[or]] com a rescat. Va complir en la seua oferta, pero els espanyols no varen complir en la seua part, i ho varen sentenciar a mort. Fon eixecutat el [[29 d'agost]] de l'any [[1533]] en Cajamarca per mig del [[garrot vil]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jacobo Libermann Z.|títul=Tiempo de Bolívar, 1783-1830|editorial=Arte Editorial|data=1989|isbn=9789589208021|llengua=castellà}}</ref> |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
Última revisió del 07:00 26 jun 2024
Atahualpa (en quèchua: Ata-wallpa) fon el dècim tercer emperador inca, i pese a que va tindre successors nomenats pels espanyols, és considerat com l'últim governant de l'Imperi inca.
Quan Huàscar es va coronar emperador en Cuzco, Atahualpa contava en el veterà eixèrcit norteny del seu pare, Huayna Capac, i en l'herència d'Atahualpa en un cogovern des de la ciutat de Quito, encara que subjugat al Cuzco. Despuix de certs successos que varen encendre la mecha de la discòrdia entre abdós germans, es va donar inici a la sanguinosa Guerra civil incaica.
Despuix de tretze batalles, Atahualpa va conseguir véncer a Huàscar en l'any 1532 en Quipaypan, prop de Cuzco, despuix de lo que es va proclamar Inca o emperador. Despuix va conéixer als espanyols en la ciutat de Cajamarca, a on, segons la versió tradicional, i despuix d'una inesperada emboscada espanyola, Francisco Pizarro li va fer presoner. Als pocs mesos els espanyols li varen acusar de traició, d'ocultar un tesor, de conspiració contra la corona espanyola, i d'assessinar a Huàscar. Atahualpa va oferir pagar dos habitacions plenes d'argent i una plena d'or com a rescat. Va complir en la seua oferta, pero els espanyols no varen complir en la seua part, i ho varen sentenciar a mort. Fon eixecutat el 29 d'agost de l'any 1533 en Cajamarca per mig del garrot vil.[1]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Jacobo Libermann Z. (1989). Tiempo de Bolívar, 1783-1830, Arte Editorial. ISBN 9789589208021.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atahualpa.