Diferència entre les revisions de "F"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Vore també== | == Vore també== | ||
| − | *[[Alfabet valencià]] | + | * [[Alfabet valencià]] |
| − | *[[Dígraf]] | + | * [[Dígraf]] |
==Referències == | ==Referències == | ||
Última revisió del 18:44 25 jun 2024
La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu ef[editar | editar còdic]
- Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
- serf, no serv, pero servir.
- tuf, no tuv, pero atufar.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre F.