Diferència entre les revisions de "Maahes"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]] '''Maahes…») |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Thronender Gott mit Löwenhaupt, Mahes.JPG|thumb|250px|Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]]]] | [[File:Thronender Gott mit Löwenhaupt, Mahes.JPG|thumb|250px|Representació de Maahes en cap de lleó en el Museu d'Història Natural de [[Viena]]]] | ||
| − | '''Maahes''', també | + | '''Maahes''', també nomenat '''Mahes''', '''Mihos''', '''Miysis''', '''Mios''' i '''Maihes''' era un [[deu]] de l'[[Antic Egipte]], representat en [[cap]] de [[lleó]], que va sorgir en Leontópolis, capital del nomo XI del Baix Egipte en l'Imperi Antic, encara que el seu orige és un misteri, puix no es consagra com a divinitat fins a l'Imperi Mig i el seu nom no s'estén per tot [[Egipte]] fins a l'Imperi Nou. |
Maahes podria haver segut una assimilació del deu de [[Nubia]] [[Apedemak]], representat en cap de lleó i corona Atef en els murs del seu temple en Naqa, Nubia. | Maahes podria haver segut una assimilació del deu de [[Nubia]] [[Apedemak]], representat en cap de lleó i corona Atef en els murs del seu temple en Naqa, Nubia. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Cult == | == Cult == | ||
| − | [[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah. | + | [[Osorkon III]], [[faraó]] de la [[dinastia XXII]], va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i [[Ra]]. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en [[Nefertum]] i se li va considerar fill de [[Sejmet]] i Ptah. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233. | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233. | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||
Última revisió del 18:02 25 jun 2024
Maahes, també nomenat Mahes, Mihos, Miysis, Mios i Maihes era un deu de l'Antic Egipte, representat en cap de lleó, que va sorgir en Leontópolis, capital del nomo XI del Baix Egipte en l'Imperi Antic, encara que el seu orige és un misteri, puix no es consagra com a divinitat fins a l'Imperi Mig i el seu nom no s'estén per tot Egipte fins a l'Imperi Nou.
Maahes podria haver segut una assimilació del deu de Nubia Apedemak, representat en cap de lleó i corona Atef en els murs del seu temple en Naqa, Nubia.
Iconografia[editar | editar còdic]
Se li sol representar com un home en cap de lleó portant la corona Atef de l'Alt Egipte o tocat en el disc solar i un uraeus.
Mitologia[editar | editar còdic]
Com a fill de Ra i deu de la guerra, acompanya en la barca solar al deu Sol i lluita contra la serp Apofis cada nit. També es considera protector de tots els llocs sagrats pel seu impressionant aspecte.
Epítomes[editar | editar còdic]
Se li va denominar durant l'Imperi Nou, en que és adorat com un senyor de la guerra, en els títuls de «Senyor de la carniceria» (nom que se li donava en l'Imperi Antic al lleó del desert), «Lleó de feroç mirada» i «Ànima de Bastet». En els Texts de les Piràmides apareix com a sinònim de lleó.
Maahes va ser representat en el temple de Debod, traslladat i reconstruït en Madrit, Espanya.
Cult[editar | editar còdic]
Osorkon III, faraó de la dinastia XXII, va erigir un temple en el seu honor en Per-Bastet Bubastis en grec, a on se li va considerar fill de Bastet i Ra. En Menfis i en Leontópolis es va identificar en Nefertum i se li va considerar fill de Sejmet i Ptah.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 156. ISBN 1-57607-242-8
- «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Diccionario de los dioses del Antiguo Egipto. Océano Ámbar, 2003
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Maahes.