Diferència entre les revisions de "Jnum"
Llínea 37: | Llínea 37: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233. | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233. | ||
− | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com |
Revisió de 18:00 25 jun 2024
Jnum, El que modela, va ser un deu creador en la mitologia egipcíaca. El seu nom egipcíac és Jnum, el seu nom grec és Jnoumis o Cnoufis i el seu nom nubio és Deduen. Atres noms pels que és conegut són Janum, Knum, Khnum o Junum.
Iconografia
Va ser representat com a home en cap de moltó, tocat en la corona Atef, portant ceptre uas i Anj.
Mitologia
Era considerat el creador de l'ou primordial d'a on va sorgir la llum solar, a l'inici dels temps, que va donar vida al món. Deu alfarer que modelava en fanc del Nil a les persones, creant el seu ka en el moment de nàixer. Deu de la fertilitat, es creu que és el creador dels cossos dels chiquets humans. També era guardià de les aigües de l'inframon (Duat) i custodio de les fonts del Nil en Elefantina.
Segons una tradició Jnum creava als hòmens en el seu torne d'alfarer, pero va trencar la seua roda cansat de fer-la girar i va colocar, en cada dòna, una part d'ella. Des de llavors varen poder reproduir-se sense la seua intervenció.
Va formar part de la tríada d'Esna, en Satis i Neit; de la tríade d'Elefantina, sent espós de Satis i pare d'Anukis; en la Baixa Época seran en Neit i Heka en els qui forma tríada. Era l'espós d'Heket en Antinoe.
Representació
Va ser representat com: Jnum Nehep el creador.
Epítets
Va rebre els títuls o epítets de: El que modela, Senyor de la catarata, Senyor del Més allà, Pare dels pares i Mare de les mares.
Sincretisme
Se li va associar en els deus Ra, Ptah, Amón i Jepri.
Cult
Va ser venerat principalment en Elefantina i Esna. També en File, Hypselis i Antinoópolis.
Noms teóforos
El nom del deu Jnum apareix en la titulatura del faraó Keops, en la forma «Jnum em protegix».
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 152. ISBN 1-57607-242-8
- «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jnum.