Diferència entre les revisions de "Conferència Episcopal Espanyola"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països. | El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països. | ||
| − | Del 26 de febrer al 4 de març de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El 27 de febrer, es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'1 de març, es va celebrar la cerimònia de constitució oficial. | + | Del [[26 de febrer]] al [[4 de març]] de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El [[27 de febrer]], es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'[[1 de març]], es va celebrar la cerimònia de constitució oficial. |
| − | La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del 3 d'octubre de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]]. | + | La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del [[3 d'octubre]] de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]]. |
| − | El 5 de febrer de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en novembre de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de 19 de decembre d'eixe mateix any. | + | El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:42 23 jun 2024
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis d'Espanya i Andorra, baix l'autoritat del Papa.
Història[editar | editar còdic]
Antecedents[editar | editar còdic]
Anteriorment a la celebració del Concili Vaticà II (1962-1965), les conferències episcopals varen tindre el seu precedent en les assamblees de bisbes ya existents en alguns països. Moltes d'elles contaven en l'antecedent de la celebració de sínodo o concilis provincials que es remonten varis sigles arrere.
En Espanya, durant el sigle XIX i primers anys del XX es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en Madrit en l'any 1921, sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en l'any 1929.
Durant la Segona República les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la guerra civil va impedir la celebració d'estes fins a maig de 1939, i durant la postguerra fins a 1946. En 1955 es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de 1965.
Constitució[editar | editar còdic]
El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països.
Del 26 de febrer al 4 de març de 1966 es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de Chamartín (Madrit). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El 27 de febrer, es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de Santiago de Compostela, Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'1 de març, es va celebrar la cerimònia de constitució oficial.
La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del 3 d'octubre de 1966. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de 1979, entre la Santa Sèu i l'Estat espanyol.
El 5 de febrer de 1977 els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en novembre de 1989 la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de 1991. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de 2008), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de 19 de decembre d'eixe mateix any.