Diferència entre les revisions de "Palau de Vivel"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El palau és una casa d'estiueig que es va construir cap a l'any 1922, la família de la Marquesa consort, Rosario Sanchís Creixach, natural de la Vall d'Uxó, filla de l'ingenier i polític Vicente Sanchís Tarazona i de Rosario Creixach, i neta del polític de el “Cosi” (Partit Conservador) Vicente Joaquín Creixach Sales. | El palau és una casa d'estiueig que es va construir cap a l'any 1922, la família de la Marquesa consort, Rosario Sanchís Creixach, natural de la Vall d'Uxó, filla de l'ingenier i polític Vicente Sanchís Tarazona i de Rosario Creixach, i neta del polític de el “Cosi” (Partit Conservador) Vicente Joaquín Creixach Sales. | ||
| − | Rosario Sanchís Creixach es va casar en la [[ciutat de Valéncia]], en la llavors capella de la Verge dels Desamparats, en maig de l'any [[1928]] en l'advocat de l'estat José María Martínez-Agulló i Márquez, net de la primera marquesa, i que, a la mort sense descendència del seu cosí Rafael Martínez-Agulló y Juez-Sarmiento, hereta el títul convertint-se en el 5º Marqués de Vivel. D'ahí prové el nom del palau. A la cerimònia religiosa va seguir una reunió social de la que es va fer resò la prensa de l'época i que va tindre com a escenari el [[Castell de Ripalda]], en l'Albereda de Valéncia, ya que la Comtesa de Ripalda va apadrinar la boda -cal recordar que els Comtes de Ripalda tenien casa en La Vall d'Uxó, just enfront de l'[[Iglésia de l' | + | Rosario Sanchís Creixach es va casar en la [[ciutat de Valéncia]], en la llavors capella de la Verge dels Desamparats, en maig de l'any [[1928]] en l'advocat de l'estat José María Martínez-Agulló i Márquez, net de la primera marquesa, i que, a la mort sense descendència del seu cosí Rafael Martínez-Agulló y Juez-Sarmiento, hereta el títul convertint-se en el 5º Marqués de Vivel. D'ahí prové el nom del palau. A la cerimònia religiosa va seguir una reunió social de la que es va fer resò la prensa de l'época i que va tindre com a escenari el [[Castell de Ripalda]], en l'Albereda de Valéncia, ya que la Comtesa de Ripalda va apadrinar la boda -cal recordar que els Comtes de Ripalda tenien casa en La Vall d'Uxó, just enfront de l'[[Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)|Iglésia de l'Assunció]], a lo manco des de principis el [[sigle XVIII]]-. |
En maig de l'any [[1988]] la [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]] va comprar el Palau dels Marquesos de Vivel. Est edifici i part del seu antic jardí es trobaven abandonats. Es varen requerir els treballs de l'arquitecte Anselmo Badenes Molés per a rehabilitar l'edifici, convertint-ho en Centre Cultural. Per a la seua rehabilitació es va procedir a buidar l'interior de l'edifici, mantenint l'estructura dels murs de càrrega i creant grans espais que permeteren l'utilisació polivalent d'est, destinant-ho a locals de reunions, saló d'actes i sala d'exposicions. Exteriorment s'ha mantingut totalment la composició arquitectònica d'un palauet d'estiueig. | En maig de l'any [[1988]] la [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]] va comprar el Palau dels Marquesos de Vivel. Est edifici i part del seu antic jardí es trobaven abandonats. Es varen requerir els treballs de l'arquitecte Anselmo Badenes Molés per a rehabilitar l'edifici, convertint-ho en Centre Cultural. Per a la seua rehabilitació es va procedir a buidar l'interior de l'edifici, mantenint l'estructura dels murs de càrrega i creant grans espais que permeteren l'utilisació polivalent d'est, destinant-ho a locals de reunions, saló d'actes i sala d'exposicions. Exteriorment s'ha mantingut totalment la composició arquitectònica d'un palauet d'estiueig. | ||
Última revisió del 14:16 18 jun 2024
El Palau de Vivel o Palau dels Marquesos de Vivel és una casa d’estiueig construïda cap a l'any 1922 per a la família de la marquesa consort, Rosario Sanchís Creixach, natural de La Vall d'Uxó. En l'actualitat és el Centre Cultural "Palau de Vivel" que perteneix a l'Ajuntament de Vall d'Uxó.
Història[editar | editar còdic]
El palau és una casa d'estiueig que es va construir cap a l'any 1922, la família de la Marquesa consort, Rosario Sanchís Creixach, natural de la Vall d'Uxó, filla de l'ingenier i polític Vicente Sanchís Tarazona i de Rosario Creixach, i neta del polític de el “Cosi” (Partit Conservador) Vicente Joaquín Creixach Sales.
Rosario Sanchís Creixach es va casar en la ciutat de Valéncia, en la llavors capella de la Verge dels Desamparats, en maig de l'any 1928 en l'advocat de l'estat José María Martínez-Agulló i Márquez, net de la primera marquesa, i que, a la mort sense descendència del seu cosí Rafael Martínez-Agulló y Juez-Sarmiento, hereta el títul convertint-se en el 5º Marqués de Vivel. D'ahí prové el nom del palau. A la cerimònia religiosa va seguir una reunió social de la que es va fer resò la prensa de l'época i que va tindre com a escenari el Castell de Ripalda, en l'Albereda de Valéncia, ya que la Comtesa de Ripalda va apadrinar la boda -cal recordar que els Comtes de Ripalda tenien casa en La Vall d'Uxó, just enfront de l'Iglésia de l'Assunció, a lo manco des de principis el sigle XVIII-.
En maig de l'any 1988 la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló va comprar el Palau dels Marquesos de Vivel. Est edifici i part del seu antic jardí es trobaven abandonats. Es varen requerir els treballs de l'arquitecte Anselmo Badenes Molés per a rehabilitar l'edifici, convertint-ho en Centre Cultural. Per a la seua rehabilitació es va procedir a buidar l'interior de l'edifici, mantenint l'estructura dels murs de càrrega i creant grans espais que permeteren l'utilisació polivalent d'est, destinant-ho a locals de reunions, saló d'actes i sala d'exposicions. Exteriorment s'ha mantingut totalment la composició arquitectònica d'un palauet d'estiueig.
Descripció[editar | editar còdic]
El Palau dels Marquesos de Vivel es construïx en els anys 20 del sigle XX, sobre una parcela que llavors es trobava a les afores del caixco urbà, llindant en la séquia major o “sequia de la Font” i l'antic “Hort dels Soguers” pel nort, i en l'horta pel sur. La seua arquitectura és d'estil casticiste, a on abunda el treball en forja en balcons i finestres junt en l'us de ceràmica en els baixos dels balcons.
La coberta s'arremata en importants ràfols. Destaca la torre cantonera coberta en una teulada a quatre aigües, i la galeria posterior, d'arcs apuntats en cert aire medieval. En la frontera es pot observar, baix l'escut dels Marquesos de Vivel, el doble accés al palau, un a les estàncies nobles i un atre, més menut, destinat a les zones de servici. A l'esquerra de l'edifici principal es troben les antigues cavalleries, a les que s'accedix per un arc de mig punt. En la planta baixa estaven les estàncies representatives junt a cuines i habitacions del servici, destacant el saló principal forrat de fusta, presidit per l'escut nobiliari de la família Martínez-Agulló.
Per una àmplia escala s'accedia a les estàncies privades de la planta superior, entre les que destacava la capella, en decoració neogòtica, situada en la galeria, en vistes a un gran jardí botànic que s'estenia per tota l'illa de cases i que actualment ocupa vivendes modernes.
Durant la Guerra Civil espanyola fon una residència per a chiquets refugiats i hospital de sanc.
Despuix de la restauració i posada en valor de l'edifici per part de la Fundació Caixa Castelló, el Palau de Vivel, gestionat per l'Ajuntament de la Vall d'Uxó, és un important centre cultural, escenari d'exposicions, concerts, presentacions de llibres, cursos... ademés d'albergar una sala permanent d'exposicions arqueològiques.